Com les amigues i els amics que visiteu aquest bloc habitualment ja sabeu, m'agrada acompanyar els escrits amb alguna foto realitzada per mi (sempre que pugui ser); és més, de vegades, com passa per exemple amb les estampes, és precisament la fotografia que està a la base de l'escrit.
No fa massa temps vaig iniciar una nova categoria, afinitats electives, on vaig comentant fotografies i fotògrafs que m'interessen especialment. Des de fa uns dies he anat considerant el fet que seria interessant afegir-hi una nova pota, mostrar també, de tant en tant, algunes fotos meves que m'hagin agradat especialment, això si, sense fer-ne cap comentari explicatiu, tret del que se'n derivi del títol.
He volgut començar per aquesta on capto la meva pròpia imatge al mirall mentre la feia. Perquè per a mi la fotografia té també quelcom d'autoreferent, d'hipnosi, fins i tot de parany...
I, d'ara endavant, que parlin elles!
2 comentaris:
Vindrem a veure-les.
Una bona idea.
I un comentari de broma: la fotografia que inicia la sèrie potser no siga la més encertada, Polifem va perdre el seu ull, esencial per a la fotografia.
Publica un comentari a l'entrada