(retrat de Nush: Picasso)
Un sol cos
La calor ha desnuat
El bosc nu
No hi ha més bosc
No més viatges per l’aigua
No més ombra lleugera al llom
El cel se’ns torna un fardell
El nostre cos és una presa
Vestida de llàgrimes madurades
Els dits són claus sagnants
Els pits giren sobre ells mateixos
La boca només té que germanes
No hi ha més finestra per obrir
No hi ha més paisatge
Aire pur ni aire impur
Els nostres ulls retornen a la font
Sota la carn nua de la seva bellesa natal
( Une longue reflexion amoureuse)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada