Un ésser mòbil: (Versions de Paul Éluard, 28)

L’extasi

Sóc davant aquest paisatge femení

Com un infant davant el foc

Somrient vagament i amb les llàgrimes als ulls

Davant aquest paisatge on tot em commou

On els miralls s’entelen on els miralls s’aclareixen

Reflectint dos cossos nus estació contra estació

Tinc tantes raons per a perdre’m

En aquesta terra sense camins i sota aquest cel sense horitzó

Belles raons que jo ignorava ahir

I que ja mai no oblidaré

Belles  claus de les mirades claus filles d’elles mateixes

Davant aquest paisatge on la natura és meva

Davant el foc el primer foc

Bona raó mestra

Estrella identificada

I sobre la terra i davall del cel fora del meu cor i a dins del meu cor

Segon brot primera fulla verda

Que la mar cobreix amb les seves ales

I el sol al final de tot venint de nosaltres

Sóc davant aquest paisatge femení

Com una branca al foc.

24 de novembre 1946

(Le temps Deborde)