L'any 1938 Paul Éluard - el poeta del qual acabo de fer-ne un seguit de traducccions - i André Breton van organitzar a la Galerie des Beaux Arts de París L'exposition Internationale du Surréalisme. Hi van convidar quinze artistes plàstics: Salvador Dalí, Óscar Domínguez, Marcel Duchamp, Malet Leo, André Masson, Joan Miró, Wolfgang Paal, Kurt Seligmann, Yves Tanguy, Jean Marcel, Max Ernst, Espinoza, Henry Maurice, Sonia Mosse, i Man Ray, a cadascun dels quals hom va lliurar un maniquí per tal que el feren sevir com a base de la seva creació.
Man Ray, un dels fotògrafs més esmentats en aquestes afinitats electives, se'n va encarregar del comisariat tècnic de l'exposició i, vint anys després, va publicar el llibre La ressurrection des mannequins, una edició limitada de les fotografies de les obres presentades, juntament amb un text explicatiu.
Cal dir que els maniquins han estat sovint objecte de la meva curiositat fotogràfica, com podeu veure en alguns posts ja publicats (maniquins o maniquí incandescent entre altres). L'exemple paradismàtic d'això seria la nina que tenim adoptada a casa i que em va inspirar el relat objet trouvé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada