Ahir, a Beniarjó.

(Foto: Isabel Garcia Canet)

Ahir, a Beniarjó, em van concedir el XXXV premi "Senyoriu d'Ausiàs March".  Em vaig sentir ple i agraït, feliç. El poemari guanyador duu el títol de Viatjar descansa, com a eco o resposta a aquell Lavorare stanca de l'estimat Cesare Pavese. L'any que ve el podrem veure imprés, i el podreu llegir, en l'essencial col·lecció de poesia de l'editorial 3 i 4. Ara, però, no em puc resistir a avançar-vos-en un tast: la primera part del poema tripartit que dóna títol a tot el poemari:

Viatjar descansa

...la casa sarebbe /dove c’è quella donna...

Cesare Pavese

  

i

aquest home que ronda per carrers i foranes

no s’escapa de casa,

com si un gat empinat a l’ampit del balcó,

s’estintola i esguarda

aquella dona que naix al caire del camí

tremola com l’espill

quan s’incendia Àfrica, cos de duna indecisa

i ja la veu li canta