La poesia és el vocable verge de tot prejudici; el verb creat i creador, la paraula nou-nascuda. Ella es desenvolupa a l'alba del món. La seva precisió no consisteix a denominar les coses, sinó a no allunyar-se de l'alba.
Vicente Huidubro
dimarts, 26 d’octubre del 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Novetats del cap de setmana: Publicació de les Històries Veïnals i xerrada sobre els premis de Benissa.
Farà set o vuit dies vaig rebre un e-mail del Veí de dalt on hem vaig assabentar que, finalment, començava a donar fruit la idea d'anar publicant els contes cooperatius que unes quantes desenes de bloguers dels PP.CC. hem anat enllestint, sota la seva batuta, dins el projecte d'Històries veïnals .
La veritat és que m'admira la vitalitat i la dedicació del nostre cap d'escala que "amb l'ajut d'una tal Lulu, una franceseta molt espavilada que he trobat per la xarxa" -confessa ell- ens ha fet el regal d'aquests dos llibrets que reprodueixen els 12 relats inicials i els 9 (més el primer microrelat reïnal) de la setena, i darrera fins ara, tongada
M'agradat molt reafermar en aquesta recopil·lació la impressió, que he tingut des de l'inici de la meva participació en aquest projecte, quasibé màgica de veure com molt sovint aquest "mestissatge autorial" pot arribar a ser ben fèrtil literàriament. Comprovar com les virtuts d'aquesta mena de literatura-joc d'arrels avanguardistes funciona també en l'àmbit virtual on un bon grapat de narradores i narradors que no hem tingut, en la immensa major part, l'oportunitat de conéixer-nos personalment, hem pogut teixir un conjunt atapeït de relats d'una unitarietat sorprenent i que ara, sedimentats al paper, semblen acabar de completar un cercle creatiu tan suggerent com prometedor. El Veí de dalt explica, en aquest post, com ha anat el procès i, també, la manera de fer-vos amb els llibres (gratuïtament en el format digital o, a un preu molt raonable, en el format tradicional del paper.)
D'altra banda, el divendres passat vaig intervenir, juntament amb Bernat Capó, l'estimat patriarca de les lletres catalanes a la Marina Alta, en una xerrada commemorativa del XXXé aniversari dels premis "25 d'Abril" de Benissa. A nosaltres ens corresponia parlar de la modalitat de narrativa. Després de fer un repàs i una valoració sintètica del desenvolupament del premi, em vaig embrancar per l'intricat camí del sentit de la literatura i el paper que hi juga la narrativa... Bernat també s'hi va referir, de forma molt més concisa i, a la vegada, ben interessant. Al final, va aconseguir incentivar-nos per al debat servint-se'n d'un gènere tan suggeridor com el dels microcontes, deixant-nos amb la mel a boca amb aquell que, va dir, combinava ben sintèticament una bona part d'elementts narratius consagrats: sorpresa, religió, aristòcràcia, sexe i misteri:
Ai! Déu meu! -digué la marquesa - estic prenyada... Qui haurà estat?
dijous, 21 d’octubre del 2010
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Afinitats electives: Brassaï, l'ull de la nit
Li deien Gyula Halasz (1899 - 1984) i com a fotògraf va adoptar el pseudònim de Brassaï per la ciutat on havia nascut, Brassó, un indret que en aquell moment formava part d'Hongria - dins l'imperi austro-hongarès - i que actualment pertany a Romania.
El seu periple vital el va du a canviar de residència de ben petit: París, Budapest, Berlin..., fins que el 1924 es va instal·lar definitivament a París. Tot i que, inicialment fa de periodista, finalment es dedica a la fotografia i s'integra plenament en món artístic i intel·lectual parisenc d'entreguerres.
Fascinat per Paris, es dedicarà a fotografiar la seva geografia urbana i la intensa vida nocturna que es mou entre la bohèmia i la sordidesa però també retratarà la flor i nata dels artistes i dels intel:lectuals de l'època, molts d'ells amics personals com Henri Miller - que el va batejar com "l'oeil de Paris"-, Léon-Paul Forgue, Jacques Prévert o Pablo Picasso, de la relació amb el qual plasmarà en el seu llibre Converses amb Picasso.
El que més m'impressiona d'aquest gran fotògraf és el seu tractament del blanc i negre en aquests paisatges passats pel sedàs de la boira, lluents per la pluja, embevent-se la llum de la lluna o dels fanals..., així com la perfecció dels seus enquadraments, amb una extraordinària mestria a l'hora d'aprofitar línies de força (corbes, rectes) per donar plasticitat i profunditat a la composició.La nit suggereix. No mostra. La nit ens troba i ens sorprén per la seva estranyesa; allibera en nosaltres les forces que, durant el dia, són dominades per la raó.
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Un ésser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 2)
(Man Ray: Ady et Nusch)
On la dona és secreta l’home és inútil
La indiferència violentament exclosa
Tot s’esdevenia
Al voltant del ventre sense raonament i de les paraules
/ sense seguida
/ sense seguida
D’una dona feta per a ella-mateixa
I més nua que real
Elle tenia un eixarm que sobrepujava
aquell del qual ella era nada
Que prometia
Recollia tantes meravelles
Tots els misteris
Dins la llum esbatanada
Davall la seva enorme cabellera
Davall les seves parpelles baixes
Amb veu sorda barrejada de riures
Ella i els seus llavis contaven
La vida
D’uns altres llavis semblants als seus
cercant el seu bé entre ells
Com grans al vent
La vida també
D’homes que no hi posseeixen massa
De dones amb tristors estranyes
Que s’habillen per esfumar-se
I ningú no comprenia sobre quin fons de delícies i de certituds
La memòria futura la memòria desconeguda
Actuaria millor que l’esperança
Ha actuat mai dins el comú dins l’habitual
(Les yeux fertiles)
diumenge, 17 d’octubre del 2010
dissabte, 16 d’octubre del 2010
Je me souviens.... (de les figues clivellades)
Del foc empalagós
- gana, desfici, coïssor -
que ens duia la tardor
de la figues al punt dolç
divendres, 15 d’octubre del 2010
Per Catalunya! El darrer crit del president Companys
AL PRESIDENT COMPANYS
No digueu que ell és mort - no mor l'alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que elpresident reposa
entre elsbraços materns, amorosit.
No digueu que ell és mort - la mort és cosa
dels homes sense rels a l'infinit -,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.
No digueu que ell és mort - la mort seria
perdre's en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort -, ell s'ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...
Ventura Gassol
Octubre de 1947
dijous, 14 d’octubre del 2010
Àlbum, 15: Reamortització eclesiàstica
(Ho paguem tots i ho escripturen ells. I damunt, sempre ploren!)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)