(Man Ray: Ady et Nusch)
On la dona és secreta l’home és inútil
La indiferència violentament exclosa
Tot s’esdevenia
Al voltant del ventre sense raonament i de les paraules
/ sense seguida
/ sense seguida
D’una dona feta per a ella-mateixa
I més nua que real
Elle tenia un eixarm que sobrepujava
aquell del qual ella era nada
Que prometia
Recollia tantes meravelles
Tots els misteris
Dins la llum esbatanada
Davall la seva enorme cabellera
Davall les seves parpelles baixes
Amb veu sorda barrejada de riures
Ella i els seus llavis contaven
La vida
D’uns altres llavis semblants als seus
cercant el seu bé entre ells
Com grans al vent
La vida també
D’homes que no hi posseeixen massa
De dones amb tristors estranyes
Que s’habillen per esfumar-se
I ningú no comprenia sobre quin fons de delícies i de certituds
La memòria futura la memòria desconeguda
Actuaria millor que l’esperança
Ha actuat mai dins el comú dins l’habitual
(Les yeux fertiles)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada