Cant a la terra nadiva
Canto la pàtria,
canto la dolça, la pròdiga terra,
la de les hortes immenses i càlides,
la de les aspres muntanyes altives,
la de la mar amorosa i tranquil·la.
Canto la pàtria.
Canto la pàtria captiva i soferta,
la dissortada pàtria oblidada,
la que un poble més fort li imposà
/ noves llei i altra llengua.
Canto la pàtria, per a què mon cant
tots els bons fills de la terra l'escolten,
tots els homes, les dones i els tendres infants,
les bèsties, les flors, els arbres, les plantes,
tot lo que és de la terra i torna a la terra,
i té el regust d'ella, l'entranya, expressió,
/ el nexe i el nervi,
car no vull ser foraster en ma pàtria.
Canto la pàtria.
(...)
Canto la terra nativa i bella,
Canto la pàtria amorosa i distreta,
Canto la pàtria soferta, oblidada,
Canto la terra!
Miquel Duran de València
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada