L'obra de Takeyoshi Tanuma (1929) era totalment desconeguda per a mi. La seva descuberta, relativament recent, ha estat un efecte col·lateral del meu creixent interés per la cultura japonesa.
Les fotos de Tanuma que he pogut veure m'han semblat un testimoni especialment adient per intentar endinsar-se en la singularitat del seu poble. M'ha colpit la seva capacitat per mostrar un món tan caòtic com fèrtil de gent anònima, d'artistes populars, d'edificacions bigarrades, sovint pròximes a l'aigua... Escenes i escenaris carregats d'expressivitat i de contrastos, qualitats expressades magistralment a través del blan i negre. I tanmateix, la foto que potser més m'ha impactat és aquesta que encapçala l'article on, lluny d'aquell magma social tan promiscu, el fotògraf sembla voler mostrar-nos la solitud més remota i desolada.
Tot i això, Takayoshi Tanoma és conegut també, i potser prioritàriament, pels seus retrats, plens de naturalitat i dinamisme, dels infants i del seu món (el 1948 va fer d'acompanyant a Tetsuko Kuroyanagi, ambaixadora del voluntariat de la UNICEF), un interés que veiem ben reflectit en la seva afirmació que "els nens són l'espill de la societat"
