dimarts, 25 de gener del 2011
dimarts, 18 de gener del 2011
Afinitats electives: Isabel Muñoz, la fotògrafa del cos
Isabel Muñoz (Barcelona, 1951) és una d'aquelles fotògrafes que m'han interessat des del mateix moment que he tingutconeixement de la seva obra: En aquest cas es tractava de les seves conegudes imatges sobre la tribu etíope dels surma. Des del primer moment vaig tenir la sensació que em trobava davant d'una aportació singular, encara que no hauria sabut exactament perquè. Aquelles imatges tan sensitives semblaven com imantades, m'atrapaven...
Després he accedit a més informació sobre el seu treball, he visionat altres projectes fotogràfics seus desenvolupats en els llocs més diversos (Argentina, Cuba, Egipte, Brasil, el Salvador,Turquia, Iran...) cosa que ha permés que me'n fes una idea més completa de la seva obra i dels plantejaments artístics i tècnics, on destacaria la preeminència abassagadora del blanc i negre i la subjecció a un procés d'elaboració laboriós, alambinat, el cos humà (el seu magnetisme, el seu dinamisme, la seva expressivitat) com a protaqgonista essencial i, lligat a això un enquadrament que privilegia els primers plans, la visió fragmentària, un acostament que ens contorba i ens xucla l'esguard, que m'ha recordat aquella frase de Robert Capa que diu: " Si la teva fotografia no és bona, és que no estaves prou a prop" (i entenc que aquest apropament no és, o no és necessariment, físic) sinó anímic sensitiu, quasibé tàctil...)
Evidentment, hi ha moltes imatges que hauríen pogut acompanyar aquesta petita reflexió, però m'he decidit per aquestes anques cimbrejants i embotides en un vestit tan senzill, que mostra i no amaga..., perquè des que el vaig veure em va semplar un exemple particularment reeixit a l'hora d'il·lustrar com es pot arribar a capturar tot el món, i mostrar-lo en suspens, amb el recurs a la simplicitat més exquisida, a enfocament més despullament essencial.
dilluns, 17 de gener del 2011
La lectura
L'acte de la lectura potser és una de les follies més intel·ligents de l'individu.
Josep Ballester
divendres, 14 de gener del 2011
dijous, 13 de gener del 2011
Un ésser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 7)
(Foto: Man Ray)
Fàcil és bé
Fàcil és bell sota les teves parpelles
Com l’aplec del plaer
Dansa i seguici
He dit la febre
El millor argument del foc
Que tu siguis pàl·lida i lluminosa
Mil postures profitoses
Mil abraçades desfetes
Repetides van esfumant-se
Tu t’obscureixes tu et reveles
Una màscara tu domes
Se t’assembla vivament
El teu millor abillament és nua
Nua en l’ombra i nua enlluernada
Com un cel estremit de llamps
Et lliures a tu mateixa
Per lliurar-te als altres
(Facile)
dimarts, 11 de gener del 2011
diumenge, 9 de gener del 2011
De Walter Benjamin a Joan Fontcuberta: lectures i reflexions sobre la fotografia
( Daguerre: Boulevard de Temple, 1838 )
En un comentari anterior ja vaig explicitar les impressions que em va produir la lectura de Sobre la fotografia, de Susan Sontag. No hi vaig relatar, però, un fet curiós i que ha resultat després ben rellevant: quan vaig anar a la llibreria per cercar el llibre no el tenien i el vaig haver d'encomanar; N'hi havia, però, un altre amb el mateix títol, de Walter Benjamin. I el vaig comprar. Només començar l'assaig de Sontag em vaig adonar que el títol era, precisament, un homenatge al llibre de Benjamin i vaig decidir que el llegiria a continuació. Ara fa unes setmanes que l'he acabat.
Paral·lelament a tot això, llegia també un altre llibre sobre fotografia que em va regalar Pilar, La càmara de Pandora. La fotografi@ después de la fotografia de Joan Fontcuberta on, tot i que es desenvolupa des de la perspectiva de la revolució digital - fins al punt que d'arribar a preguntar-se si "això és encara fotografia?"- he trobat bastant de coincidències temàtiques amb el desenvolupament dels altres dos.
Aquesta xarxa d'interrelacions, que es podria teixir a partir dels eixos dialèctics que ja apuntava en la ressenya de Susan Sontag - pintura vs fotogrfia, esteticisme vs realisme, document vs talismà, o elitisme vs democratització de la bellesa - ha quallat en un procés de lectura particularment fecund i plaent. Una experiència d'aprenentatge i de reflexió prou densa i complexa de la qual, ara i aquí, només puc fer-ne una petita aproximacó, més adequada per moure l'interés que per ressenyar-ne els continguts.
El recull d'assaigs que constitueix el llibre de Walter Benjamin s'articula a partir d'un perllongat interés per la fotografia i el seu desenvolupament històric, aixi com en les experiències de l'autor dins el plasma cultural de l'avantguardisme i de l'esquerra intel·lectual parisina. El centre d'interés que l'atravessa és la tècnica fotogràfica com a possibilitadora de la reducció i reproducció de l'obra, l'alliberar l'objecte de la seva aura, cosa que permet la democratització de l'art, la seva concepció de còpia per a ser reproduïda. D'entre la diversitat d'escrits que el composen destaquen dos articles: "Petita història de la fotografia" i "L'obra d'art en l'època de la seva reproductibilitat tècnica".
Per la seva part, també Joan Fontcuberta parteix, d'una banda, de la imparable democratització del fet fotogràfic, accelerada a partir de la progressiva suplantació de la càmera per part de l'ordinador; un procés del qual es deriva, l'abolició del temps latent entre la presa de la imatge i la seva realització, la imatge kleenex d'usar i tirar i, finalment, la saturació icònica, un excés de visió que provoca la ceguesa per saturació. D'altra banda, i derivat d'aquella sobreabundància, l'agudització de la crisi del concepte de fotografia com a veritat - testimoni, la "legitimitat" o no del retocament i la transformació de la imatge i el recurs a la fragmentarietat i el reciclatge.
dimecres, 5 de gener del 2011
La conquesta de la ubiqüitat
Igual que l'aigua, el gas i el corrent elèctric vénen a les nostres cases des de lluny mitjançant un esforç quasibé nul, així també ens abastirem d'imatges visuals o auditives que sorgiran i s'esvaniran al menor gest, quasi a una senyal.
Paul Valery (1934)
dilluns, 3 de gener del 2011
Un ésser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 6)
Tu t'alces
Tu t’alces l’aigua es desplega
Tu et gites l’aigua s’esbadella
Tu ets l’aigua foraviada dels seus abismes
Tu ets la terra que fa arrel
I en la qual tot s’estableix
Tu fas bombolles de silenci al desert dels sorolls
Tu cantes himnes nocturns sobre les cordes de l’arc del cel
Tu ets pertot tu aboleixes tots els camins
Tu sacrifiques el temps
A la joventut eterna de la flama exacta
Que vela la natura tot reproduint-la
Dona tu dus al món un cos sempre igual
El teu
Tu ets la semblança
( Facile )
Subscriure's a:
Missatges (Atom)