conhort d'infant,
traucant les tenebres
alguns fanals
al bressol de la pluja
s'adorm el bell passat
dissabte, 12 de març del 2011
divendres, 11 de març del 2011
Un ésser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 10)
(Foto: Man Ray)
N
I
En quina cosa penses
Penso en la primera besada que et faré.
II
Besades semblants a les paraules del somniador
Esteu al servei de forces inventades.
III
Als carrers dels festeigs
Els murs acaben en la nit negra.
IV
Sense lluïssor i dolça al seu niu
Apareix en un somriure.
V
El 21 del mes de juny de 1906
A migdia
Tu em vas donar la vida.
VI
He dit fácil i el que és fácil
És la fidelitat.
VII
Cal veure-la a sol sever carragada de roques
inaccesibles
Cal veure-la a plena nit
Cal veure-la quan està sola
(Une longue réflexion amoureuse)
dimarts, 8 de març del 2011
Àlbum, 35: Esbós de dona cara al futur
...
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.
Maria-Mercè Marçal
(de "vuit de març", Bruixa de dol)
dilluns, 7 de març del 2011
A propòsit de "Combray, de lluny", de Josep Pinto
Es tracta d'un llibre que gosaria de qualificar com a "literatura densa, en estat pur". El volum s'articula en dues parts, que es corresponen amb les dues competències bàsiques de "Llegir" i "Escriure".
A la primera part trobem un intel·ligent treball d'anàlisi sobre el fet literari, una reflexió feta a través de 20 textos, breus però densos, on hi trobem suggerents acostaments a l'obra d'escriptors com Proust, Borges, Pla, Salinger, Nabokov, Mann, Dante, Poe, Levi..., entevarats amb notes ben intel·ligents sobre l'ofici literari (el procés d'escriptura, en general, o de creació d'un poema, la interacció entre l'autor i el lector, la importancia d eles relectures, la irreductibilitat de l'estil literari...)
A la segona part se'ns mostren alguns textos de creació, que podem adscriure majoritàriament al gènere de l'assaig literari, i més concretament al model del dietari, que guarden una relació amb els escrits que l'escriptor va publicant regualrment al seu bloc, Combray, un dels primers que em van interessar i que no he deixat mai de seguir regularment.
Amb aquest llibre, i amb la seva impecable tasca de traductor, - especialment de Proust - Josep Pinto ha fet una contribució qualitava a la literatura catalana actual. Una tasca admirable a la qual desitjo encara un llarg recerregut.
Je me souviens... (de les màsqueres)
De les rialles i les corredisses
de les màsqueres, enjogassades
en un allau de farina,
de pessics i de pessigolles.
diumenge, 6 de març del 2011
Afinitats electives: Bill Brandt el "prestidistorsionador"
De pare britànic i mare alemanya, Bill Brandt és considerat un fotògraf anglés, tot i haver nascut a Hamburg (1904).
Els seus inicis en la fotografia van ser a Paris, en 1929. Hi coneix Man Ray, li fa d'ajudant per un temps i s'integra en el fèrtil univers artístic del surrealisme. Ben aviat s'instal·la a Londres on es dedica al fotoperiodisme, centrat en mostrar la realitat social britànica, les seves diferències i desigualtats socials, amb reportatges com el realitzat a finals del trenta per reflectir les míserables condicions dels miners del nord d'Anglaterra, castigats per l'atur. Durant la II guerra mundial es dedicarà, treballa per al govern, fotografiant la vida dels londinencs sota els bombardejos alemanys.
A partir del 1945, la seva seva creació fa un canvi qualitatiu i s'orienta principalment envers l'anàlisi del cos femení, captat a través d'un gran angular que en distorsiona les seves formes per immergir-les en una atmosfera misteriosa. Un tractament atrevit i innovador que l'ha canvertit en una figura essencial de la fotografia del segle XX .
La fotografia que encapçala aquest escrit és un bon exemple de tot el que acabem d'apuntar: la distorsió del cos nu de la dona, implementada per la profunditat de camp, sembla captivar-nos i engolir-nos a dins el verígen lluminós de les corbes-tobogan del cos femení. Mentre que la materialitat acollidora de la seua carnalitat contrasta amb l'aridesa inorgànica de la natura, a la vegada que la complementa. Una voluptuositat esculptural tan propera com inabastable que ens inclina a l'adoració ritual de la dona primigènia, mare i deessa
Un fotògraf ha de posseir i conservar les facultats receptives d'un nen que mira el món per primera vegada
dissabte, 5 de març del 2011
divendres, 4 de març del 2011
dijous, 3 de març del 2011
L'escriptor
L'escriptor és una mena de somnànbul, un solitari nocturn que camina adormit amb els ulls tancats, però amb seguretat, evitant obstacles, fent el seu treball amb lucidesa.
Josep Iborra
dimarts, 1 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)