De pare britànic i mare alemanya, Bill Brandt és considerat un fotògraf anglés, tot i haver nascut a Hamburg (1904).
Els seus inicis en la fotografia van ser a Paris, en 1929. Hi coneix Man Ray, li fa d'ajudant per un temps i s'integra en el fèrtil univers artístic del surrealisme. Ben aviat s'instal·la a Londres on es dedica al fotoperiodisme, centrat en mostrar la realitat social britànica, les seves diferències i desigualtats socials, amb reportatges com el realitzat a finals del trenta per reflectir les míserables condicions dels miners del nord d'Anglaterra, castigats per l'atur. Durant la II guerra mundial es dedicarà, treballa per al govern, fotografiant la vida dels londinencs sota els bombardejos alemanys.
A partir del 1945, la seva seva creació fa un canvi qualitatiu i s'orienta principalment envers l'anàlisi del cos femení, captat a través d'un gran angular que en distorsiona les seves formes per immergir-les en una atmosfera misteriosa. Un tractament atrevit i innovador que l'ha canvertit en una figura essencial de la fotografia del segle XX .
La fotografia que encapçala aquest escrit és un bon exemple de tot el que acabem d'apuntar: la distorsió del cos nu de la dona, implementada per la profunditat de camp, sembla captivar-nos i engolir-nos a dins el verígen lluminós de les corbes-tobogan del cos femení. Mentre que la materialitat acollidora de la seua carnalitat contrasta amb l'aridesa inorgànica de la natura, a la vegada que la complementa. Una voluptuositat esculptural tan propera com inabastable que ens inclina a l'adoració ritual de la dona primigènia, mare i deessa
Un fotògraf ha de posseir i conservar les facultats receptives d'un nen que mira el món per primera vegada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada