"Només quedem,
prenent la fresca al pont,
la lluna i jo"
Kikusha-ni
dissabte, 19 de març del 2011
Pensament, 5: De la pèrdua i el guany
Potser tinguin raó i, per assegurar l'infinit, calguí mantenir sempre la distància que fa introbables les paral·leles, contenir-nos en l'espiral soliptista de la mancança i el desig... Però, de què ens serviria l'infinit, si mai no s´hi arriba!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada