dijous, 20 de desembre del 2012
dimecres, 19 de desembre del 2012
Codolades, 7: Volíem saber... Ara ja ho sabem!
De Carcaixent a Dénia, xim-pum, trailarà
de Carcaixent a Dénia, xim-pum, trailarà
hi havia un tren, ja fa temps
i per Gandia, lerè, lerè; lerè lerèè...
un dia ens el tancaren xim-pum, trailarà
un dia ens el tancaren xim-pum, trailarà
la gent de Franco lerè; la gent de Franco lerè
la gent de Franco lerè, lerè; lerè, lerèè..
ara es diuen els peperos, xim-pum, trailarà
ara es diuen els peperos, xim-pum, trialarà
el mateix tango, lerè; el mateix tango, lerè
el mateix tango, lerè, lerè; lereè, lereè
"viva el asfalto", leré, lerè.
diumenge, 16 de desembre del 2012
dissabte, 15 de desembre del 2012
Afinitats electives: John Gutmann o la frescor de l'estranyament
John Gutmann (1905-1998) va nàixer a Breslau (aleshores Alemanya). Va estudiar pintura a Berlín i es va integrar en el moviement expressionista, però el seu origen jueu el va empènyer a emigrar als EEUU, el 1933, fugint de l'Alemanya Nazi. S'enduu amb ell una càmera Rolleiflex que acabava de comprar i un contracte de treball, com a fotoperiodista, per a l'agència Press Photo.
En arribar al país americà el va fascinar la seva grandor i modernitat "un paisatge en el qual els edificis havien substituït les muntanyes, els automòbils havien substituït els arbres, i el neó i les mostres de pintura havien substituït les flors." El seu estil fotogràfic està determinat per una mirada estanyada, d'estranger, que persegueix l'espontaeïtat, la captació directa de la vida de carrer, amb el seu ritme animat i el seu caràcter multiracial, capturats des d'angles esbiaixats que mostraven les escenes quotidianes d'un punt de vista original.
.jpg)
Gutmann s'interessa per fenomens tan diferents com el jazz o el circ, els cotxes, les senyals de trànsit o els cotxes, els gratacels o les prederies de l'oest mitjà, els neons o els grafitis..., sense deixar de reflectir el món real que li va tocar viure: Les competicions esportives, l'animació de les majoretts, dels carnavals, però també el caos social de la depressió o les guerres successives... Una creació fotogràfica que va combinar amb la plaça de professor de la Universitat estatal de San Francisco, entre 1930 i 1973 o el seguiment de la guerra del sudest asiàtic.
divendres, 14 de desembre del 2012
Però el far d'Andreu, no s'apaga
(Foto: editorial Afers, treta de la xarxa)
Temps d'acarar-te
a l'òliba que et mira,
fer-te miratge
i ens has deixat les mans,
plenitud algebràica!
dijous, 13 de desembre del 2012
dimecres, 12 de desembre del 2012
Els valencians i TV3: Contra l'abús de poder
(Foto: bloc Trepig, de Pep Castelló)
El problema és que aquests que, quan parlen d'un dret bàsic i reconegut internacionalment com l'exercici de l'autoderminació plantejat des de l'expressió inequívocament democràtica del poble, hi oposen com una realitat "essencial" - és a dir, intocable, inamovible i no interpretable - la legalitat vigent, no dubten a utilitzar una altra vara de mesurar, radicalment diferent, quan es tracta d'exercir el poder: Com que m'han votat, estic legitimat per fer el que vulgui.
Es tracta d'un concepte tan reduccionista i empobrit de democràcia que no mereix aquest nom, perquè ignora, precisament, que tot govern elegit democràticament - d'una banda -s'ha de plegar i ha de garantir el drets humans proclamats universalment, és a dir, la llibertat dels pobles al seu destí, la llibertat d'expressió, el respecte, protecció i foment de les cultures minoritzades..., i d'altra banda, ha de respectar, ell el primer, la legalitat vigent i les diferents esferes de competència que s'hi comtemplen, així com atendre tota la diversitat de sensibilitats socials i polítiques i respectar les iniciatives que, nascudes del propi poble vagin en el sentit de l'eixamplament de la llibertats i del pluralisme ideològic i cultural, base indispensable - precisament -sobre la qual assentar una societat democràtica.
Tot això darrer, com ja estem habituats, ha estat radicalment conculcat al Pais Valencià amb l'abús de poder per part de la Generalitat del PP que va prohibir, perseguir i tancar els repetidor de TV3 i va dur al límit de l'asfixia econòmica Acció Cultural del País Valencià.
Tota aquesta repressió político-idoeològica era il·legal.
I ara què?
I el mal que ja està fet?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)