Els valencians i TV3: Contra l'abús de poder

(Foto:  bloc Trepig, de Pep Castelló)

  

    

El problema és que aquests que, quan parlen d'un dret bàsic i reconegut internacionalment com l'exercici de l'autoderminació plantejat des de l'expressió inequívocament democràtica del poble, hi oposen com una realitat "essencial" - és a dir, intocable, inamovible i no interpretable - la legalitat vigent, no dubten a utilitzar una altra vara de mesurar, radicalment diferent, quan es tracta d'exercir el poder: Com que m'han votat, estic legitimat per fer el que vulgui.

   

Es tracta d'un concepte tan reduccionista i empobrit de democràcia que no mereix aquest nom,  perquè ignora, precisament, que tot govern elegit democràticament - d'una banda -s'ha de plegar i ha de garantir el drets humans proclamats universalment, és a dir, la llibertat dels pobles al seu destí, la llibertat d'expressió, el respecte, protecció i foment de les cultures minoritzades..., i d'altra banda, ha de respectar, ell el primer, la legalitat vigent i les diferents esferes de competència que s'hi  comtemplen, així com atendre tota la diversitat de sensibilitats socials i polítiques i respectar les iniciatives que, nascudes del propi poble vagin en el sentit de l'eixamplament de la llibertats i del pluralisme ideològic i cultural, base indispensable - precisament -sobre la qual assentar una societat democràtica.

Tot això  darrer, com ja estem habituats, ha estat radicalment conculcat al Pais Valencià amb l'abús de poder per part de la Generalitat del PP que va prohibir, perseguir i tancar els repetidor de TV3 i va dur al límit de l'asfixia econòmica Acció Cultural del País Valencià.

 Tota aquesta repressió político-idoeològica era il·legal. 

   I ara què? 

  I el mal que ja està fet?