Un ésser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 17)

Ordre i desordre de l’amor

Citaré per començar els elements

La teva veu els teus ulls les teves mans els teus llavis

Sóc a la terra hi seria

Si tu no hi fossis també?

En aquest bany acarat

A la mar d’aigua dolça

En aquest bany que la flama

Ha construït als nostres ulls

Aquest bany de llàgrimes felices

En el qual he entrat

Per la virtut de les teves mans

Per la gràcia dels teus llavis

Aquest primer estat humà

Com una praderia naixent

Els nostres silencis les nostres paraules

La llum que se’n va

La llum que retorna

L’alba i el vespre ens fan riure

Al cor del nostre cos

Tot floreix i madura

Sobre la palla de la teva vida

On ajaço els meus vells ossos

On jo fineixo

(Le dur desir de durer)

Menhir

intent etern

que la pedra sosté

i el sol ajaça

Visca el Barça i visca Catalunya!

Un auguri,

 un avançament

 i un record

     permanent

Com en els bons temps: la brutalitat repressiva torna a la plaça de Catalunya

Diuen que volen

netejar la plaça

però l'omplen

de sang



Diuen que són

escombreria

però son la flor

del nostre poble

Leonora Carrington, la núvia del vent

   Leonora Carrington (Lancashire, 6 d'abril de 1917 - Ciutat de Mèxic, 25 de maig de 2011), filla de rics industrials anglesos es decanta de ben jove per l'activitat artística. Als vint anys arriba a Paris, s'integra en moviment surrealista en la militància antifeixista, manté una apassionada relació sentimental amb el pintor alemany Max Ernst que l'anomenaria la núvia del vent (el títol, precisament, d'un dels seus quadres més celebrats i que reproduim aquí)
   L'arribada dels nazis a París la obliga a fugir cap a Espanya amb una forta convulsió psíquica i és ingressada forçosament, a instàncies de la seva família, en un hospital psiquiàtric d'on escaparà el 1941, primer a Lisboa i després a Mèxic, ajudada per l'escriptor Renato Leduc amb que es casa i es divorcia dos anys després per tornar-se a casar amb el fotògraf hongarés Imre Weisz.
   I és a Mèxic on l'artista establirà la seva residència definitiva i reprendrà les seves relacions amb el grup d'avantguardistes exiliats i del país i, especialment, amb la pintora Remedios Varo. A nit, finalment, ens va deixar la que hom ha anomenat "la darrera gran surrealista"

Entrevista
"Leonora Carrington, artista y escritora", per Elena Urrutia
Video, mostra de l'obra pictòrica

"Elogi dels gurtels", de l'insigne profeta Anselm Turmeda

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l’hom orat,

pus que d’ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

e fan dir-li a l'immoral

te quiero un huevo.

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,

e fan cantar preïcadors:

Beati peporum.

Diners magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs jas a sants barons
tost es corrompen

Diners tornen los malalts sans;

moros, jueus e crestians,

lleixant a Déu e tots los sants,

a mi me voten.

Diners fan vui al món lo joc,

e fan honor a molt badoc;

a qui diu «no» fan-li dir «hoc».

Per un bon trajo

Diners, doncs, vulles aplegar.

Si els pots haver no els lleixs anar;

si molts n’hauràs amic faràs

el papa de Roma.

(extracte)

T'adones amic, t'adones company

Àlbum, 42: Espill portugués

Sobre justícia i alliberament

   Quan hom comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania pot dominar-lo.

Mahatma Gandhi



És la pública?