L'escruiximent del poema

L’escruiximent del poema

com el pa sobreviu al foc

com s’embosca la sal

en la transparència de l’aigua

com el llarg trascolar

de la pluja en aiguaneix

una flor cremant a la mà

que persevera 

                       com un deute

o anhel de l’ànima

que cerca la carn

L'encís rau

L’encís rau

en un llamp de rodonors

llà,

on una coïssor

remou les frontisses del cos

frèvol llenç

de cosits maldestres

Transparència

(imatge presa de Nimfas, de Veru Iché)

Cap pes ni feix

enravenat de tremolors

esbotzaria

la lliscant ocultació de riu

que et revela

Pensaments, 111: (de l'enyor)

L'enyor és la conjugació d'un pretèrit inestable

Al celler del crepuscle

Al celler del crepuscle

la mà encrespada

            de l’oratge

alça a punt de neu

una abundor encara tèbia

de llet

un son ensordit d’abisme

rovella l’àncora,

un lent pesar de campana

aplana l’erm

lent pentinar de gata,

l’ai profund del barquer

Do sense hora

Gats venturers

hauríem d’habitar

sempre el terrat

la lluna és un estoig

de carn anfractuosa

Cor i flama a la tomba d'Apollinaire, seguit de l'esclat de la meravella

Mon Coeur pareil

a une flamme renversée

  P.S.: Després d'haver penjat aquesta imatge, presa per mi, del cal·ligrama que hi ha esculpit a la tomba d'Apollinaire, continue llegint  un dels llibres que vaig comprar el darrer pont a Paris, Poesie 1946-1967 de Philippe Jaccottet i de seguida em trobe aquests versos a la fi d'un curt poema:

Cette flamme, ou larme inversée:

une obole pour le passeur

   Qui diu que no hi ha cruïlles del temps on s'obre una escletxa i s'hi manifesta l'eixarm, la meravella?

Pensaments, 110: (de la insostenible lleugeresa del ver)

Si gratem l'impostat, s'encén l'ambigu

Pensaments, 109: (del son)

El son és el tacte imantant de l'encara no

Juli Capilla: presentació i primera lectura de "Viatjar descansa" a Gandia

   El proppassat dimecres 2 de novembre vam fer la presentació de "Viatjar descansa" a la llibreria Ambra de Gandia. Em va agradar molt la presentació que en va fer l'amic Juli Capilla:

Un acostament a Viatjar descansa