dissabte, 1 de novembre del 2008

Córrer l'andola (Ràbia per Asha)


Ara fa una hora, l'amic Josep Manel de Filant prim ha publicat un post molt emotiu sobre l'execrable assassinat d'Asha Ibrahim Dhuhulow, una jove lapidada a Somàlia. Jo també havia llegit, igualment esborronat, la notícia i no m´he pogut resistir a fer-li un comentari que també hem sent obligat a publicar aquí:
Jo també, amic Josep Manel, he sentit el mateix quan ho he llegit. Ja fa temps que el tema de com conjugar el respecte a la diversitat amb els drets humans i les llibertats surgides de la Il·lustració em té preocupat, sobretot perquè sovint la nostra societat cau en una mirada de superioritat hipòcrita.
Avui mateix he llegit, al Babelia, un article d’Antonio Muñoz Molina a propòsit de Todorov, on parafrasejant el seu darrer llibre “La por als bàrbars” hi aporta unes idees que coincideixen amb el posionament que ha anat quallant en mi, i diu així: “Civilización es igualdad ante la ley y respeto a las diferencias de los otros. Barbarie es desigualdad, injusticia y tirania. El derecho a la diferencia no equivale a disculpa para la opresión. El espíritu de la Ilustración no niega la diferencia en nombre de la universalidad: tan solo distingue aquellos valores supremos que nos hacen libres e iguales, y que son tan frágiles que han de ser permanentemente defendidos. Bárbaro no es quien profesa otra religión o habla otra lengua o es más ignorante o no domina la tecnología. Bárbaro es quien niega a otro la plena condición humana. Y cometiendo actos bárbaros no se defiende la civilización contra la barbarie: se capitula ante ella haciéndola legítima. Barbarie es el ataque del once de septiembre y Abu Ghraib y Guantano. Hay muchas formas de cultura, pero sólo una de civilización: aquella que no consiente que se ejerza abuso sobre nadie.”
Per acomplir aquest objectiu encara val la pena de treballar-hi.