Córrer l'andola (Els natius digitals)

Des del curs Fomentar de la lectura en la societat del coneixement, ens passen un document per a comentar. Es tracta d’una entrevista a Adam Griego, bibliotecari de la Universitat d’Stanford (EE.UU.) publicada a la revista Educación y Biblioteca (nº 167, setembre-octubre de 2008). L’he llegida amb interés creixent perquè l’entrevistat hi va desgranant la seva experiencia i les seves opinions d’una manera entenedora i sintètica.
El primer que m’ha cridat l’atenció ha estat un terme que m’ha semblat ben suggeridor, el de natiu digital referit a aquells nascuts després del 1980 (en les societats desenvolupades, s’entèn) en un món embolcallat ja per una progressivament més densa i poderosa teranyina informàtica, en contraposició a la resta d’humans –entre els quals m’hi compto- que ens hem anat convertint en inmigrants digitals.

Adam Griego ens traça detalladament el perfil d’aquests joves, la seva estreta i intensa vinculació a l’espai virtual d’internet: Passen diverses hores diàries davant l’ordinador, tenen una preferència acusada pels documents audiovisuals en detriment de la lectura convencional, la seva font gairebé única d’informació són els cercadors (generalment el google) i això pot comportar, sovint, un important dèficit qualitatiu ja per manca de capacitat per a navegar de forma eficaç, no avaluar la informació i tenir una actitud “beata” davant aquesta única font de coneixement, que podríem resumir amb la frase “si no està a internet, no existeix”.
Front a aquest fenomen la biblioteca tradicional corre el risc de ser desplaçada, en l’àmbit universitari i també en els altres, cap a un lloc secundari, alternatiu, a l’hora de la informació i de la formació dels estudiants. Tanmateix, per a Griego, això es pot convertir, a la vegada, en un repte ben engrescador, en el sentit d’anar bastint un model alternatiu, innovador de model bibliotecari que incorpori un poteni servei on line capaç d’atendre les noves exigències i estar operativa les vint-i-quatre hores del set dies de la setmana (7x24), a l’ensems que orienta i facilita informació complementària i de qualitat (accessos restringits, portals que organitzen la informació, actualització permanent...), construeix espais per a la interacció participativa en els àmbits de la formació (ensenyar a aprende) o la recerca i, finalment, s'adeqüi a les necessitats de la complexitat creixent de les societats modernes (amb programes que incorporen el tractament de la diversitat, una una atenció específica a les necessitats d’unes minories cada vegada més visibles i actuants)

Potser no hauria d’haver-me sorprès gens, ja que les biblioteques compleixen també amb una funció educativa, però la veritat és que m’ha sobtat el fort paral·lelisme que hi existeix amb la problemàtica actual de l’ensenyament. Paradoxalment, la potència abassagadora que van prenent les noves tecnologies de la comunicació; si aconseguim de bastir un nou model educatiu que les integre harmònicament, poden coadjuvar a una major influència del sistema educatiu i a una potenciació de la tasca de l’educador.