diumenge, 21 de desembre de 2008

Córrer l'andola (sempre Raimon)



Avui, mentre anàvem amunt i avall amb el cotxe he posat un dels CDs de cançons de Raimon que sempre m'acompanyen. Una vegada més, i cada vegada més, he pogut constatar la gran qualitat del nostre cantant.
És veritat que Raimon ha estat una fita paradigmàtica de la lluita democràtica i d'alliberament nacional que és va desenvolupar contra el franquisme i durant la transició política, però el seu encasellament exclusiu com a cantant protesta (amb aquella brama de desgarrat, tosc, elemental, que alguns s'han entestat en adjudicar-li ) ha estat profundament injust i reductiu.
Contrariament a això, al meu parer, Raimon és potser un dels músics més fins i un dels rapsodes més irreprotxables que ha donat aquest període històric i la seva aportació artistica és encara avui plenament vigent.
Cada vegada m'emociona més la seva delicadesa, la sonoritat, la claredat i modulacició de la seva dicció i aquella manera tan humil com digna que té de dir el text sense mistificar-ne la cadència ni suplantar el protagonisme essencial del poeta.

A LLetres.net he trobat aquesta magnífica descripció del cantant que va escriure Josep Pla, dins la sèrie "Retrats de passaport".

2 comentaris:

novesflors ha dit...

A mi Raimon m'agrada molt especialment en la seua interpretació d'alguns poetes, sobretot Ausiàs March.

emilimunyos ha dit...

...i les caminades nits d'estiu, amunt i avall, per les coves dels carrers de l'Àngel i la Salut... Nosaltres, a més a més, si és que es pot dir, hem viscut Raimon.