Córrer l'andola (el repte cibernètic)

La tercera sessió del curs Fomentar la lectura en la societat del coneixement, realitzada el proppassat 29 de novembre a Alzira, es va iniciar amb una xerrada de Laura Borràs (professora dels Estudis de Llengües i Cultures de la UOC i Directora del grup de recerca Hermeneia, de la mateixa universitat) , que duia el títol de “Panoràmica: llegir en l’era digital. Un altre ensenyament és possible”. Seguidament, es va desenvolupar un taller pràctic d’elaboració de wikis a càrrec de Josep Ll. Ruiz i Sergi Mestre, del grup Novadors.

La xerrada, ben complementada pels documents que ens lliurat posteriorment – “Panorámica: llegir en l’era digital: un altre ensenyament és posible”, de la mateixa L. Borràs i “El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital”, del profesor finès Raine Koskimaa – fou realment una síntesi ben interessant sobre el que va a suposar, i suposa ja, la "revolució cibernètica" com a peça essencial d'un canvi de model civilitzatori i es desenvolupà a partir de dos eixos temàtics: d'una banda, la importància del nou paradigma sociotècnic que significa Internet i les innovacions substancials que comporta en els àmbits cultural i educatiu i, d'altra banda, el fenomen emergent de la literatura digital, el canvi que suposen els cibertextos respecte de la literatura “tradicional”.

La professora començà definint el moment actual com a canvi de paradigma, amb els consegüents posicionaments contraposats que això genera sempre, des del pol de l’actitud comprensiva ( i fins i tot des de l’acceptació acrítica, afegiria jo) fins a l’actitud de sospita, de prevenció, conservadora d’arrel i descalificadora a priori.

A continuació, passà a descriure les propietats de l’espai virtual i dels mitjans digitals que hi operen, trets que, em va semblar, guarden una relativa correspondència amb els que caracteritzen la" societat líquida": lleugeresa i ergonomia; conductivitat, accessibilitat, actualització, deslocalització o interactivitat; volatilitat, amòrfia o dissolució; sensorialitat, cooperació... Vaig trobar que aquestes pinzellades apressades recuperaven, paradoxalment, alguns del trets elementals, primitius, de l’evolució humana: oralitat i llenguatge icònic, fragilitatat i provisionalitat del discurs, interacció directa, aprenentatge a través dels sentits, nomadisme... Sembla com si, en realitat, tots i els avanços que ens fan rodar el cap, sempre estiguéssim voltant - això si, en espiral - sobre les mateixes fites essencials.

Finalment, per afrontar aquest “canvi profund” - que toca de ple el món educatiu - de manera que els avantatges d’internet suposen un valor afegit, i no només una infoxicació, la ponent va plantejar que calia la tasca (coordinadora, tutoritzadora, mediadora...) del professor, no en el sentit tradicional d’aportar informació, sinó amb la funció més complexa de subministrar a l’alumne les eines i els processos que li permeten “transformar la informació en coneixement i el coneixement en acció”, és a dir, formar l'alunmat en el judici crític, aportar materials, ( aquí és fonamental l’hipertext o cibertext), eines i espais d'interacció (com els blocs o les wikis que hem començat a treballar en aquest curs) i procediments didàctics potents, amb un propòsit integrador, que potencien la reflexió, la cooperació. i que possibiliten que el procés d’ensenyament-aprenentatge transite de la generalització a la personalització i del consum a la creació.