El refugi malmès
De sempre he estimat sobre un camí de terra la proximitat d’un filet d’aigua caiguda del cel que ve i va percaçant-se sol i la tendra matusseria de l’herba mitjana que un munt de pedres atura com un revés obscur posa fi al pensament.
(Le nu perdu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada