dissabte, 14 de febrer de 2009

Córrer l'andola ( lliurament dels premis el Penjoll )



Aquesta vesprada, Pilar i Jo, ens hem desplaçat a Xàtiva per assistir al lliurament dels I Premis als millors blocs de les comarques centrals, organitzat per el Penjoll. Art i paraula.

El viatge, amb temps de sobra, ben dinats - abans ens havíem menjat un bona arròs a banda a Dénia - i els ametllers en flor clapejant el paisatge ha estat una delícia. En arribar encara hem vagarejat per Xàtiva buscant el carrer Blanc , el mític carrer de Raimon on ara té la seu l'associació Camot, amfitriona de l'acte.

En arribar m'he trobat un vell amic que feia temps que no veia, Toni Espí - a qui havien encarregat de conduir l'acte, juntament amb Toni de l'Hostal - també he pogut conéixer físicament alguns blocaires ja amics com Josep Manuel Vidal ( Filant prim ) i Emili Morant ( Vida diferida ) juntament amb els altres premiats.

L'acte ha resultat concorregut i ben simpàtic. A tots els guanyadors se'ns ha lliurat un bell gravat d'Albert Compte i a clos l'acte el cant i recitat, per part dels presentadors, del que han anomenat "Himne de Xàtiva": el poema M'aclame a tu del Llibre de Xàtiva de Vicent Andrés Estellés, en l'emotiva versió que va musicar l'Ovidi Montllor.

Després del lliurament tothom ha pogut assaborir un bon vas de xocolata i acompanyar-lo amb un tros de pa socarrat tan gustós com esponjós. Una delícia.

A continuació, juntament amb Josep Manel i la seva companya ens hem desplaçat a la Casa de Cultura de Xàtiva on presentaven el llibre Bombardeig de Xàtiva. 1939, un estudi minuciós de la cruel i gratuïta massacre que va perpetrar l'aviació feixista italiana, en bombardejar l'estació xativina el 12 de febrer de 1939. Això m'ha fet recordar els sagnants bombardejos franquistes sobre el nostre poble al llarg de tota la guerra a València, a Alacant, a Gandia, a Dénia... i, sobretot, m'ha dut a la memòria l'episodi que em va contar moltes vegades el meu pare: Era encara un xiquet però la família l'enviava a la Ribera per baratar algun grapat de pansa per arròs. Aquell dia, però bombardejaren l'estació de Carcaixent i tothom fugí esmaperdut mentre les bombes queien al voltant produint enormes forats i alçant una densa i asfixiant nuvolada de pols i de fum. Ell es va salvar però un amic seu va morir ofegat en caure dins una sèquia, quan fugia espantat... Avui hem assistit a un acte més que acompleix amb el deure de tots nosaltres:fer memòria, honorar la lluita del nostre poble i exigir justícia i dignitat.

3 comentaris:

josepmanel ha dit...

Tot un plaer poder compartir amb vosaltres l'acte de lliurament i, després, un altre de compromís amb la memòria històrica. Una abraçada a tu i a Pilar.

caterinacortes ha dit...

És genial això de desvirtuar-se. Enhorabona pel premi, Carles! ;)

Peguie ha dit...

Va estar molt bé, ma'alegre que ho passare-ho bé. Jo estava amb el Runa fent la xocolata però em vaig enterar de tot, eh?

salut i enhorabona!