dimecres, 7 d’abril de 2010

Comuna presència: (versions de René Char, 36)




El pas de Lyon


Vindré pel pont més distant de Bellecour per deixar-te l’ocasió d’arribar la primera.M’aconduiràs a la finestra on els teus ulls viatgen, d’on els teus favors s’enfonsen quan la teva llibertat bescanvia la seva llum amb la dels meteors, la teva romanent i la seva perdent-se. Amb els meus somnis, amb la meva guerra, amb el meu bes, davall la morera ressuscitada, en el respir de les filatures, m’esforçaré per isolar la vostra conquesta d’un saber anterior, altre que el meu. Que l’avenir t’emmena amb cobejadors diferents, jo hi cediré, però per l’única obra mestra!
Flama que excedeix al seu destí, que tantost em disminueix com em completa, tu emergeixes de sobte a prop de mi, dofina, salamandra, i jo no us sóc res.

(La parole en archipel)