La nit del divendres passat es va presentar a Pego El bes de l'aigua, la darrera novel·la d'Elvira Cambrils. Era un llibre que esperavem amb il·lusió i que, només veure'l a l'escaparata del al llibreria de Pedreguer, el vaig comprar per a la meva companya com a regal del dia del llibre. Pilar se l'ha llegit d'una tirada - ja vaig a començar-lo ja - i n'ha deixat aquesta reflexió, tan emotiva com lúcida, al seu bloc.
El fil narratiu transcorre sobre dos eixos temporals, una actualitat centrada en la vida i refelexions d'una escriptora, Maria Sendra i el temps de la República on, des de la literaturització de personatges reals com el metge Guitard o la feminista Maria Cambrils, se'ns narra la il·lusió i la lluita de tanta gent per la dignitat, la justícia i la solidaritat, així com la seva repressió i escarni posterior. L'acte va sobrepassar tots els paràmetres del que és una presentació de llibres i es va convertir, realment, en un esdeveniment històric per a la població. Amb la gran sala del cinema municipal a vessar vam poder escoltar, a més de les intervencions musicals de La sonora del maurà i de La gossa sorda, els parlaments emocionants dels descendents d'alguna d'aquelles víctimes del feixisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada