Tot i que Irving Penn és conegut sobretot en la seva vessant de fotograf de models de moda, la seva obra és molt més variada i abasta el retratisme, els nus, la natura morta o els viatges.
Allò que em va impressionar del del primer moment és, justament, el tret d'estil que el va singularitzar i valorar en els seus inicis: l'aïllament de la figura humana, les models, sobre un fons neutre que hi ressalta les figures i amarat d'una llum que hi aporta una atmosfera gairebé surrealista. La foto que he elegit en seria un bon exemple de tot això i, per a mi, té el valor afegit del enigmàtic que es desprèn dels perfils simètric i la positura engolfada de les dues dones.
Hem reconec molt en el seu enfocament de la fotografia des de la depuració i la senzillesa tan ben resumit en la seva famosa frase: "fotografiar un pastís també pot ser art" i em semblen restar només en la superfície determinades desqualificacions que se li van fer com a artista no "compromés" amb la realitat que fotografiava. Es tracta d'un etern dilema en absolut irressoluble per a mi ja que penso que el compromís primer de l'artista ha de raure en l'expressió perquè la descontextualització és un ingredient essencial de l'art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada