Demà, a l'Octubre. Centre de Cultura Contemporània, farem un acte per tornar a homenatjar l'amic i el mestre. A mi m'ha tocat parlar de la seua vessant sindicalista a l'STEPV.
Una vegada més ens emocionarem junts, i l'emoció i el record compartit serà també conhort, retrobament i sobretot llavor d'esperança (com voldria Pep).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada