diumenge, 26 de setembre de 2010

De nou, Rosa Leveroni



Ara fa uns mesos, la Roser d'Antaviana ens recordava el centenari del naixement de Rosa Leveroni i ens convidava a la seva recuperació i celebració. M'hi vaig afegir ben de grat amb un post sobre la magnífica poeta.
Ara, passat ja el mes d'agost, en què havíem d'haver recordat també la seva mort, l'arlequí torna a penjar un article recordatori,  per seguir incentivant el centenari. I jo també vull ara afegir-m'hi, reproduint aquest  poema en què ens deixa una mena de bell i savi epitafi

Testament

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redòs suau
un bri d'herba només de la divina pau.



Segurament que ella no necessiti el nostre record, però som nosaltres qui necessitem les seves paraules.


2 comentaris:

novesflors ha dit...

Crec que tens raó. Som nosaltres que necessitem les seues paraules.

Mònica ha dit...

Recordar belles paraules com aquestes sempre és un plaer!

Gràcies per rescatar-les.