dimarts, 19 d’octubre de 2010

Afinitats electives: Brassaï, l'ull de la nit



   Li deien Gyula Halasz (1899 - 1984) i com a fotògraf va adoptar el pseudònim de Brassaï per la ciutat on havia nascut, Brassó, un indret que en aquell moment formava part d'Hongria - dins l'imperi austro-hongarès - i que actualment pertany a Romania.
   El seu periple vital el va du a canviar de residència de ben petit: París, Budapest, Berlin..., fins que el 1924 es va instal·lar definitivament a París. Tot i que, inicialment fa de periodista, finalment es dedica a la fotografia i s'integra plenament en món artístic i intel·lectual parisenc d'entreguerres.
    Fascinat per Paris, es dedicarà a fotografiar la seva geografia urbana i la intensa vida nocturna que es mou entre la bohèmia i la sordidesa però també retratarà la flor i nata dels artistes i dels intel:lectuals de l'època, molts d'ells amics personals com Henri Miller - que el va batejar com "l'oeil de Paris"-, Léon-Paul Forgue, Jacques Prévert o Pablo Picasso, de la relació amb el qual plasmarà en el seu llibre Converses amb Picasso.
   El que més m'impressiona d'aquest gran fotògraf és el seu tractament del blanc i negre en aquests paisatges passats pel sedàs de la boira, lluents per la pluja, embevent-se la llum de la lluna o dels fanals..., així com la perfecció dels seus enquadraments, amb una extraordinària mestria a l'hora d'aprofitar línies de força (corbes, rectes) per donar plasticitat i profunditat a la composició.
  

La nit suggereix. No mostra. La nit ens troba i ens sorprén per la seva estranyesa; allibera en nosaltres les forces que, durant el dia, són dominades per la raó. 

    

Cap comentari: