Un éssser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 18)

Fins i tot quan dormim

Fins i tot quan dormim vetllem l’un de l’altre

I aquest amor més pesant que el fruit madur d’un llac

Sense riure i sense plorar dura des de sempre

Dia rere dia nit rere nosaltres.

(Le dur désir de durer)