dimarts, 14 de juny de 2011

Un éssser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 18)




Fins i tot quan dormim

Fins i tot quan dormim vetllem l’un de l’altre
I aquest amor més pesant que el fruit madur d’un llac
Sense riure i sense plorar dura des de sempre
Dia rere dia nit rere nosaltres.

(Le dur désir de durer)