La primera fotografia de Jacques Henri Lartigue (1894 - 1986) que em va impactar - i que reprodueixo davall d'aquest apunt ha resultat, quan he cercat més material per aprofundir-hi, que no és presisament la més representativa del que podríem definir com a to general del seu estil, acordat amb el tarannà d'un fill de "casa bona", alegre i sensible, a qui li regalen als set anys una càmera fotogràfica i la fa servir per intentar retenir els moments feliços de la vida, una mena de panhedonisme... Si que n'és significativa, tanmateix, del seu "marc tècnic" definit per la recerca d'enquadraments atrevits, l'ús del blanc i negre per fixar imatges nítides i precises, capaces de capturar la vibració del palpit vital, la suspensió del moviment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada