Conec de fa temps les imatges d'aquest fotògraf brasiler (Aimorés, 1944) i no per això deixen mai d'impactar-me. Sé que hi ha qui és esceptic davant l'eficàcia de la fotografia (i de de l'art en general) a l'hora de crear una consciència de rebuig front a la injusticia i el dolor (cal llegir, en aquest sentit, l'interesant assaig de Susan Sontag Regarding de Pain of Oder - hi ha traducció al castellà: Ante el dolor de los demás). Algunes veus han arribar a formular fins i tot, davant plantejaments radicals de denuncia com els de Sebastiao Salgado, acusacions d'impudicia o d'aprofitament personal ... Tot i això, em sembla que l'actitud d'aquest "economista" esdevingut fotògraf davant l'horror contemplat mentre realitzava una missió per al Banc Mundial és ben lúcida i del tot honesta. És clar que no està a les mans dels fotografs, ni és la seva responsabilitat, eradicar la fam, les injustícies, la violència..., d'aquest món, però ningú hauria de sentir-se rellevat del compromís de contribuir-hi en aquesta lluita aportant-hi el millor sapigui fer. I Salgado ho fa. Per això les seves imatges, són encara més trasbalsadores, perquè són belles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada