dilluns, 22 d’agost de 2011

Un estiu amb Enric Valor (contribució al projecte col·lectiu 100 anys de Valor)



   Aprofitant la proposta de celebrar a la xarxa els Cent anys de Valor, he intentat recordar els episodis més rellevants de la meva vida relacionats amb el patriarca de la narrativa valenciana del segle XX. A l'inici he trobat un esdeveniment ben nítid: era a finals dels seixanta i jo, un jove de quinze o setze anys que un dia  va ser  enlluernat per una humil paradeta, muntada - com una aparició miraculosa -a la plaça Nova del seu poble. Era la primera vegada vegada que veia exposats i a la venda llibres en la llengua que sempre havia parlat. Aquí s'encetaria el meu accès al món literari, cultural i reivindicatiu del valencianisme. Entre el grapadet de llibres que vaig comprar aquell dia hi havia Meravelles i picardies. Rondalles valencianes, I de l'escriptor castellut i la Gramàtica Valenciana de Carles Salvador, que em va servir de manual en el curs de llengua per correspondència de "Lo Rat Penat" que coordinava Enric Valor, al qual em vaig inscriure tot seguit. Encara ara recorde la seva lletra tan bella i minuciosa en les correccions i orientacions dels exercicis que anàvem realitzant.
   Després d'aquesta trobada inicial, la meva vida ha estat esquitxada de moments més o menys importants o emotius centrats en la figura del mestre: la lectura dels llibres valorians que anaven editant-se a comptagotes al llarg de la dècada dels 80 - i, especialment, l'adquisició per a la meva primera  filla de la bella col·lecció infantil de les Rondalles a Gregal Llibres, adaptades per Rosa Serrano -,  l'inici a finals del 1985, amb una colla de companys de la comarca, de la revista de literatura L'Aiguadolç amb un primer dossier sobre Enric Valor i la seva obra, la participació, durant els noranta, en activitats - alguna vegada amb la  presència de l'escriptor-de divulgació literària i d'aprofitament didàctic  de la seva obra, especialment arran de la negativa de l'ajuntament de Castalla de posar el nom de l'escriptor a l'institut de la localitat o, ja en aquesta darrera dècada, les visites rituals a espais emblemàtics de la seva obra com el mas de Planisses (el Benissuai de Cassana), el llavador de Penàguila o el mas de l'Arbre (a la serra d'Aitana)... De tot aquest seguit de records, m'ha semblat el més pertinent destacar l'impacte de la lectura de la trilogia narrativa que conforma el "Cicle de Cassana" ( Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó ).  Era una edició magnífica de només 500 estoigs (el meu feia el 380), numerats i signats per l'autor, acabada d'enllestir el 9 d'octubre de 1991; el respecte que em produïen les seves 1530 pàgines de bona literatura va fer que el projecte de la seva lectura completa es posposés fins l'estiu següent, el de l'any 1992. I fou, certament, memorable.
   Era el primer estiu que ens desplaçavem a la caseta de camp que acabàvem de comprar, una construcció tradicional, humil, que convidava a un estatisme elemental a recer de les parets grosses i fresques, del riu-rau o de la parra; assegut en una butaca de vímet o en una desballestada cadira de bova, llegia afanosament. Ara que ho recorde, aquella experiència se'm revela només equiparaqble a la que m'han produït  un nombre ben reduït de lectures. Salvades totes les distàncies que calga, la lectura d'aquesta trilogia narrativa va deixar-me una emprenta ben profunda, tal com les que m'han deixat, pel que fa a l'estil o a la temàtica, llibres com El dia del judici de Salvatore Satta, El guepard de T. de Lampedusa o Bearn de Ll. de Villalonga; i per fa a la literaturització d'un territori ancestral, a la narració del desenvolupament d'una radical crisi s del vell model social tradicional en trànsit cap a la modernitat, com per la voluntat de complexitat formal, m'evoca l'atracció amb què em van atrapar altres propostes literàries d'ambició totalitzant com els cicles que conformen La novel·la de Ferrara de G. Bassani o El quintet d'Alexandria de L. Durrell, i encara caldria afegir-hi la fluidesa hipnotitzant ud'un model de llengua tan culte com genuí, variat...
   Ara que Tandem edicions -l'editorial que ha publicat el "Cicle de Cassana", com molts dels altres llibres valorians- ha entrat en l'òrbita d'una editorial tan potent i emblemàtica com és el cas del grup d'Enciclopèdia Catalana, caldria que s'aprofités aquest centenari per eixamplar a tot el nostre àmbit linguístic el coneixement i la valoració d'aquest homenot valencià que, així ho crec, reuneix suficients mèrits per formar part de la plèiade literària catalana del segle XX.
   Sempre que he pogut, he recomanat aquesta experiència lectora als meus amics i coneguts i, en tot cas, no puc deixar de pensar com m'agradaria que molta gent pogués gaudir del plaer que em va proporcionar capbussar-me en aquest tan bell com xuclador univers literari valorià.

                                               

4 comentaris:

vpamies ha dit...

N'hi ha molts que avui recordeu el Valor novel·lista, important al costat del recopilador de rondalles, el lexicògraf, el gramàtic, l'home compromés... Era tantes coses Valor!

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Certament! Insubstituible encara ara.

Josep Castelló ha dit...

M'ompli de goig llegir que vas descobrir la nostra literatura de la ma d'Enric Valor. Que puguem gaudir de la teua creació literària ho hem d'agraIr, entre altres, a Enric Valor, cosa que no sabiem.

1entretants ha dit...

T'agraïm molt la col·laboració en l'homenatge a Enric Valor!