Aquest matí hem anat a caminar pel riu Mesa. Ja fa temps que una i una altra vegada he anat deixant algun escrit al bloc per mostrar la meva predilecció per aquest lloc, que considere un dels meus paradisos particulars.
Avui hem tornat a fer el camí vora riu que baixa de Calmarza fins a Jaraba. Els impressionants espadats, increïblement alts i verticals, amb tots els tons dels ocres i els grisos, els estols de voltors fent cercles al cel, l'exuberant vegetació de ribera, les hortetes minuscules i mig abandonades..., i el corrent cristal·lí d'aigues fresques, motejades de tant en tant per petits ullals d'aigues tèbies, que convida irresistiblement a submergir-s'hi i envigorir la nuesa.
Com sempre ha estat un dels petits plaers més satisfactoris de l'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada