dilluns, 25 de juny de 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (Versions de Paul Verlaine, 8)


(Imatge: Hierominus Janssens)



La darrera festa galant


Separem-nos d’una bona vegada,
Tan belles dames i  ben cars senyors.  
D’aquells epitalamis ja n’hi ha prou,
la delícia allà era massa blana

Cap recança ni lament, cap desastre!
És espantós veure’ns com ens veiem
Amb tanta ressemblança amb els corders
empolainats del pitjor poetastre

Un pèl  ridículs ja massa temps fórem
Amb aquells gests de caminar-hi en l’aire.
El Déu d’Amor vol que hom tingui coratge,
És clar que té raó! I és un Déu jove.

Separem-nos, jo us ho dic que ara és l’hora.
Que els nostres cors abans tan beladors,
D’avui mateix reclamen xiscladors,
L’embarcament vers Sodoma i Gomorra.

(Parallèlement)     


2 comentaris:

J.Salavert ha dit...

És un repte força especial per a un traductor fer-ne traduccions rimades, veritat? Espere que pugues reunir-les totes en un llibre molt aviat!
Salutacions des de Canberra.

J. Salavert

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Si que és veritat! Fem eñl que podem. T'agraesc molt el teu seguiment i els teus ànims.