(Imatge: Hierominus Janssens)
La darrera festa galant
Separem-nos d’una bona
vegada,
Tan belles dames
i ben cars senyors.
D’aquells
epitalamis ja n’hi ha prou,
la delícia allà era massa
blana
Cap recança ni lament,
cap desastre!
És espantós veure’ns
com ens veiem
Amb tanta
ressemblança amb els corders
empolainats del
pitjor poetastre
Un pèl ridículs ja massa temps fórem
Amb aquells gests de
caminar-hi en l’aire.
El Déu d’Amor vol que hom
tingui coratge,
És clar que té raó! I és un Déu jove.
Separem-nos, jo us ho dic
que ara és l’hora.
Que els nostres cors abans
tan beladors,
D’avui mateix reclamen xiscladors,
L’embarcament vers Sodoma
i Gomorra.
(Parallèlement)
2 comentaris:
És un repte força especial per a un traductor fer-ne traduccions rimades, veritat? Espere que pugues reunir-les totes en un llibre molt aviat!
Salutacions des de Canberra.
J. Salavert
Si que és veritat! Fem eñl que podem. T'agraesc molt el teu seguiment i els teus ànims.
Publica un comentari a l'entrada