dilluns, 23 de setembre de 2013

Álvaro Mutis: Que el somni sigui dolç




   Los hombres -pensé- cambian tan poco, siguen siendo tan ellos mismos, que sólo existe una historia de amor desde el principio de los tiempos, repetida al infinito sin perder su terrible sencillez, su irremediable desventura. Dormí profundamente y, contra mi costumbre, no soñé cosa alguna

( final de La última escala del Tramp Steamer)


1 comentari:

Maria Josep Escrivà ha dit...

Hola, Carles.
Mira, per fi un escriptor pel qual no compartim admiracions. Però no perquè no m'agrade, Álvaro Mutis, sinó perquè no l'he llegit. La cita que has triat és molt bonica, i gràcies a tu rescate de la biblioteca un volum preciós que em va regalar Susanna Rafart, una publicació de la Residencia de Estudiantes que ajunta poemes i la veu de l'escriptor que els recita. Gràcies pel recordatori.