dissabte, 13 de desembre de 2014

Real i misteri: (Versions d'Anna de Noailles, 3)






Poema de l'amor, XVI



Tots els mots que tu em dius no compten poc ni molt,
Però el meu acord és teu,
És pel lleu moviment de la cara i del coll
Com de tórtora que beu.

Sovint el teu propòsit és obscur i divers,
Tanmateix te’n surts indemne;
El teu alè en l’espai farà tebi l’hivern,
És quan rius que les nits creixen.

No em puc pertorbar tot i que tant em plaus
Què pots tu donar o prendre,
Ja que l’atordiment en el qual mon cor jau
És somiar que tu existeixes?...