Poema de l'amor, XVI
Tots els mots que
tu em dius no compten poc ni molt,
Però el meu acord és
teu,
És pel lleu
moviment de la cara i del coll
Com de tórtora que
beu.
Sovint el teu propòsit és obscur i divers,
Tanmateix te’n
surts indemne;
El teu alè en
l’espai farà tebi l’hivern,
És quan rius que
les nits creixen.
No em puc pertorbar
tot i que tant em plaus
Què pots tu donar o
prendre,
Ja que l’atordiment
en el qual mon cor jau
És somiar que tu existeixes?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada