Dimecres al matí vaig llegir al diari que tancava definitivament el cinema Condado, l’única sala de projeccions cinematogràfiques que restava oberta a Dénia. Diuen que l’obertura dels minicines al centre comercial del Portal de la Marina n’ha precipitat la fallida però la veritat és que això ha estat més bé un procés de lenta decadència que ho feia previsible des d’un temps ençà. Tanmateix, en aquell mateix moment, a la sala del centre social, s’estava realitzant l’acte d’obertura d’SCÈNIA, la tercera edició de la Setmana del Cinema a Dénia, on del 25 d’abril al 3 de maig, durant matí, vesprada i nit, es desenvoluparà un extens programa d’exposicions, tallers, xerrades i projeccions de pel·lícules i curtmetratges. Aquesta situació tan paradoxal reflecteix el moment actual del cinema a Dénia i a la Marina Alta: d’una banda, una oferta gairebé agònica i, de l’altra, l’intent de reivindicar i connectar amb l’esplendor i la rellevància sòcio-cultural que el cinema hi ha tingut històricament.
La trista nova del tancament de l’única sala de cine deniera m’ha fet recordar la precocitat de la implantació del setè art a la ciutat i la seva ràpida expansió per la comarca. Sembla que la projecció de pel·lícules a la capital de la Marina fou un fet gairebé des de l’inici del cinematògraf, a les darreries de 1895 . La primera prova documental que ens ha restat és un programa de mà que anuncia una sessió del cinematògraf Lumiere i que du una anotació a mà amb la data de 1986; això però, els estudiosos deniers creuen (com queda escrit al màgnífic estudi Dénia, ciutat de cine de Toni Reig i Miquel Crespo) que l'edeveniment degué produir-se all voltant del 1900. El Teatro Circo, on es va desenvolupar la projecció, era un local obert en 1891 i que ja va comptar amb una programació cinematogràfica regular a partir de 1903. El fenomen s’estendria arreu de la comarca a partir de 1917-1920, amb la figura del “rellotger de Pedreguer”, que recorria els pobles de la Marina en bicicleta realitzant projeccions ambulants, i amb l’obertura progressiva de cinemes a Calp, Xabia, Pego, Ondara, Pedreguer, Gata...
El mateix dimecres, ja a la vesprada, vaig anar al Centre d’Art l’Estació per veure l’exposició La Dénia de “el capitán Jones” que s’havia inaugurat el proppassat 25 d’abril ( i que romandrà oberta fins al 22 de juny). La mostra commemora el 50 aniversari del rodatge a Dénia de John Paul Jones, una superproducció de la factoria nordamericana Bronston (Rei de Reis, 55 dies a Pekin, La caiguda de l’imperi romà...) que va dirigir John Farrow – cosa aquesta que li va suposar un cert vincle social i afectiu amb la ciutat, fins al punt que aquell mateix any la seva filla, Mia Farrow, exercís de regina de les festes de la ciutat -, i va comptar, com a protagonistes principals amb la participació d’actors de la talla de Robert Stark o Bette Davis, del compositor Max Steiner (Allò que el vent s’endugué) – pel que fa a la banda sonora – o de la dissenyadora Phillys Dalton com a responsable de vestuari (Lawrence d’Aràbia o Doctor Zhivago). Tot i que la ciutat ja havia viscut en temps ben primerencs l’experiència de convertir-se en espai cinematogràfic - amb el rodatge, el 1926, de la pel·lícula muda El idiota, dirigida per Joan Andreu -, el Capità Jones va suposar una expectació i una implicació extraòrdinaria de la societat deniera i va catapultar la ciutat com a un escenari de primer ordre on s’han rodat després gairebé una vintena de films, com Cervantes, A l’est de Java, L’arbre de les cireres o Son de mar. Precisament, l’exposició ara organitzada suposa una acurada mostra tant dels trets i significació d’aquella pel·lícula així com de impacte que el seu rodatge va produir en la vida de la ciutat; a la vegada que documenta àmpliament la vida festiva, econòmica i social de la Dénia del 1958. Es tracta d'una exposició exemplar, que compta amb el precedent de la també magnífica exposició Dénia: Homenatge al cinema, que ja vam tenir l’oportunitat de veure, al mateix lloc, ara fa un any.
Però ja són gairebé les deu i Pilar em diu que cal acabar d’escriure, perquè aquesta és nit de divendres i hauríem d’anar al cinema. No paga la pena consultar la programació del centre comercial però, així i tot, caldrà elegir entre 7 vidas (a l’Scènia), En un mundo libre... de Ken Loach, al cine-club “Setè segell” de Xàbia i 4 meses, 3 semanas y 2 dias, de Cristian Mungiu, al cine-club “Pessic” de Dénia. Això si no ens decidim finalment per anar al recital de El pont d’Arcalís i les Violines, que actuen al Xàbia Folk, o potser sigui més interessant anar la sessió de cafè-teatre, que aquesta nit es representa a Gata...
Si aquest és el panorama cultural cultural de la comarca, se m’acut un dilema: la botella està mig buida o mig plena?
La trista nova del tancament de l’única sala de cine deniera m’ha fet recordar la precocitat de la implantació del setè art a la ciutat i la seva ràpida expansió per la comarca. Sembla que la projecció de pel·lícules a la capital de la Marina fou un fet gairebé des de l’inici del cinematògraf, a les darreries de 1895 . La primera prova documental que ens ha restat és un programa de mà que anuncia una sessió del cinematògraf Lumiere i que du una anotació a mà amb la data de 1986; això però, els estudiosos deniers creuen (com queda escrit al màgnífic estudi Dénia, ciutat de cine de Toni Reig i Miquel Crespo) que l'edeveniment degué produir-se all voltant del 1900. El Teatro Circo, on es va desenvolupar la projecció, era un local obert en 1891 i que ja va comptar amb una programació cinematogràfica regular a partir de 1903. El fenomen s’estendria arreu de la comarca a partir de 1917-1920, amb la figura del “rellotger de Pedreguer”, que recorria els pobles de la Marina en bicicleta realitzant projeccions ambulants, i amb l’obertura progressiva de cinemes a Calp, Xabia, Pego, Ondara, Pedreguer, Gata...El mateix dimecres, ja a la vesprada, vaig anar al Centre d’Art l’Estació per veure l’exposició La Dénia de “el capitán Jones” que s’havia inaugurat el proppassat 25 d’abril ( i que romandrà oberta fins al 22 de juny). La mostra commemora el 50 aniversari del rodatge a Dénia de John Paul Jones, una superproducció de la factoria nordamericana Bronston (Rei de Reis, 55 dies a Pekin, La caiguda de l’imperi romà...) que va dirigir John Farrow – cosa aquesta que li va suposar un cert vincle social i afectiu amb la ciutat, fins al punt que aquell mateix any la seva filla, Mia Farrow, exercís de regina de les festes de la ciutat -, i va comptar, com a protagonistes principals amb la participació d’actors de la talla de Robert Stark o Bette Davis, del compositor Max Steiner (Allò que el vent s’endugué) – pel que fa a la banda sonora – o de la dissenyadora Phillys Dalton com a responsable de vestuari (Lawrence d’Aràbia o Doctor Zhivago). Tot i que la ciutat ja havia viscut en temps ben primerencs l’experiència de convertir-se en espai cinematogràfic - amb el rodatge, el 1926, de la pel·lícula muda El idiota, dirigida per Joan Andreu -, el Capità Jones va suposar una expectació i una implicació extraòrdinaria de la societat deniera i va catapultar la ciutat com a un escenari de primer ordre on s’han rodat després gairebé una vintena de films, com Cervantes, A l’est de Java, L’arbre de les cireres o Son de mar. Precisament, l’exposició ara organitzada suposa una acurada mostra tant dels trets i significació d’aquella pel·lícula així com de impacte que el seu rodatge va produir en la vida de la ciutat; a la vegada que documenta àmpliament la vida festiva, econòmica i social de la Dénia del 1958. Es tracta d'una exposició exemplar, que compta amb el precedent de la també magnífica exposició Dénia: Homenatge al cinema, que ja vam tenir l’oportunitat de veure, al mateix lloc, ara fa un any.
Però ja són gairebé les deu i Pilar em diu que cal acabar d’escriure, perquè aquesta és nit de divendres i hauríem d’anar al cinema. No paga la pena consultar la programació del centre comercial però, així i tot, caldrà elegir entre 7 vidas (a l’Scènia), En un mundo libre... de Ken Loach, al cine-club “Setè segell” de Xàbia i 4 meses, 3 semanas y 2 dias, de Cristian Mungiu, al cine-club “Pessic” de Dénia. Això si no ens decidim finalment per anar al recital de El pont d’Arcalís i les Violines, que actuen al Xàbia Folk, o potser sigui més interessant anar la sessió de cafè-teatre, que aquesta nit es representa a Gata...
Si aquest és el panorama cultural cultural de la comarca, se m’acut un dilema: la botella està mig buida o mig plena?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada