dimecres, 22 d’octubre del 2008

Comuna presència (versions de René Char, 14)


Bell edifici
i els pressentiments


Escolto anar per dintre les meves cames
La mar morta, ones per damunt del cap.

Infant l’escullera-passeig salvatge,
Home la il·lusió imitada.

Dos ulls per dintre els boscos
Cerquen plorant el cap habitable.
Le marteau sans maître

1 comentari:

Doe ha dit...

S'oculta tristesa en el poema, por a un mateix.
Crítica al comportament de l'home i desig de tornar a etapes infantils.
Juguem.