El mateix mes, la mateixa mar...

Je me souviens... (de la il·lusió dins la misèria)

De quan ni la carta del reis

admetia enumeracions.

L'esforç fa la força

Allò que em lleva un obstacle, em lleva també una força.

Igor Stravinski

Córrer l'andola (sempre Raimon)

Avui, mentre anàvem amunt i avall amb el cotxe he posat un dels CDs de cançons de Raimon que sempre m'acompanyen. Una vegada més, i cada vegada més, he pogut constatar la gran qualitat del nostre cantant.
És veritat que Raimon ha estat una fita paradigmàtica de la lluita democràtica i d'alliberament nacional que és va desenvolupar contra el franquisme i durant la transició política, però el seu encasellament exclusiu com a cantant protesta (amb aquella brama de desgarrat, tosc, elemental, que alguns s'han entestat en adjudicar-li ) ha estat profundament injust i reductiu.
Contrariament a això, al meu parer, Raimon és potser un dels músics més fins i un dels rapsodes més irreprotxables que ha donat aquest període històric i la seva aportació artistica és encara avui plenament vigent.
Cada vegada m'emociona més la seva delicadesa, la sonoritat, la claredat i modulacició de la seva dicció i aquella manera tan humil com digna que té de dir el text sense mistificar-ne la cadència ni suplantar el protagonisme essencial del poeta.

A LLetres.net he trobat aquesta magnífica descripció del cantant que va escriure Josep Pla, dins la sèrie "Retrats de passaport".

Comuna presència (versions de René Char, 18)

El refugi malmès

De sempre he estimat sobre un camí de terra la proximitat d’un filet d’aigua caiguda del cel que ve i va percaçant-se sol i la tendra matusseria de l’herba mitjana que un munt de pedres atura com un revés obscur posa fi al pensament.

(Le nu perdu)

Je me souviens... (de la pilota de carrer)

De l'expectació i la cridòria

de la gent que s'aglevava

als cantons i a les voreres

per seguir les partides

de pilota que s'armejaven

al carrer del costat de casa.

Nit de lluna

Dorm el nauxer,

sobre el jaç de la cendra

llisca l'absència

.

.

prenya el món esvaït

un besllum de lluerna

Córrer l'andola (el repte cibernètic)

La tercera sessió del curs Fomentar la lectura en la societat del coneixement, realitzada el proppassat 29 de novembre a Alzira, es va iniciar amb una xerrada de Laura Borràs (professora dels Estudis de Llengües i Cultures de la UOC i Directora del grup de recerca Hermeneia, de la mateixa universitat) , que duia el títol de “Panoràmica: llegir en l’era digital. Un altre ensenyament és possible”. Seguidament, es va desenvolupar un taller pràctic d’elaboració de wikis a càrrec de Josep Ll. Ruiz i Sergi Mestre, del grup Novadors.

La xerrada, ben complementada pels documents que ens lliurat posteriorment – “Panorámica: llegir en l’era digital: un altre ensenyament és posible”, de la mateixa L. Borràs i “El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital”, del profesor finès Raine Koskimaa – fou realment una síntesi ben interessant sobre el que va a suposar, i suposa ja, la "revolució cibernètica" com a peça essencial d'un canvi de model civilitzatori i es desenvolupà a partir de dos eixos temàtics: d'una banda, la importància del nou paradigma sociotècnic que significa Internet i les innovacions substancials que comporta en els àmbits cultural i educatiu i, d'altra banda, el fenomen emergent de la literatura digital, el canvi que suposen els cibertextos respecte de la literatura “tradicional”.

La professora començà definint el moment actual com a canvi de paradigma, amb els consegüents posicionaments contraposats que això genera sempre, des del pol de l’actitud comprensiva ( i fins i tot des de l’acceptació acrítica, afegiria jo) fins a l’actitud de sospita, de prevenció, conservadora d’arrel i descalificadora a priori.

A continuació, passà a descriure les propietats de l’espai virtual i dels mitjans digitals que hi operen, trets que, em va semblar, guarden una relativa correspondència amb els que caracteritzen la" societat líquida": lleugeresa i ergonomia; conductivitat, accessibilitat, actualització, deslocalització o interactivitat; volatilitat, amòrfia o dissolució; sensorialitat, cooperació... Vaig trobar que aquestes pinzellades apressades recuperaven, paradoxalment, alguns del trets elementals, primitius, de l’evolució humana: oralitat i llenguatge icònic, fragilitatat i provisionalitat del discurs, interacció directa, aprenentatge a través dels sentits, nomadisme... Sembla com si, en realitat, tots i els avanços que ens fan rodar el cap, sempre estiguéssim voltant - això si, en espiral - sobre les mateixes fites essencials.

Finalment, per afrontar aquest “canvi profund” - que toca de ple el món educatiu - de manera que els avantatges d’internet suposen un valor afegit, i no només una infoxicació, la ponent va plantejar que calia la tasca (coordinadora, tutoritzadora, mediadora...) del professor, no en el sentit tradicional d’aportar informació, sinó amb la funció més complexa de subministrar a l’alumne les eines i els processos que li permeten “transformar la informació en coneixement i el coneixement en acció”, és a dir, formar l'alunmat en el judici crític, aportar materials, ( aquí és fonamental l’hipertext o cibertext), eines i espais d'interacció (com els blocs o les wikis que hem començat a treballar en aquest curs) i procediments didàctics potents, amb un propòsit integrador, que potencien la reflexió, la cooperació. i que possibiliten que el procés d’ensenyament-aprenentatge transite de la generalització a la personalització i del consum a la creació.

Apre(he)ndre

Sento, i oblido

Veig, i recordo

Faig, i entenc

Confuci

Córrer l'andola (firetes de nadal a Dénia)

Aquest dissabte pel matí vam anar a Dénia per fer una plàcida passejada per les firetes del joguet i medieval que ja fa uns anys s'instal·len en aquests primers dies de desembre.
Feia un oratge esplèndid i els carrers estaven animats però sense la massificació de la temporada alta del turisme. L'ambient era molt agradable i relaxant. Tot convidava a deixar-se dur per les grates sensacions que ens arribaven a travès de tots els sentits: mirar, olorar, tocar, tastar, escoltar...
I demorar-se aquí i allà, prendre un vinet en algun celler i anar a dinar, finalment, en alguna tasca o restaurantet amb encís del casc antic.
Així ho vam fer.

Literatura

La literatura existeix en tant que esforç per dir allò que no diu ni pot dir el llenguatge corrent; si signifiqués el mateix que aquest llenguatge corrent, la literatura no tindria raó de ser.

Tzevan Todorov

Comuna presència (versions de René Char, 17)

El vidre de la finestra

Pures pluges, dones esperades,

El rostre que eixugueu,

de vas ofert als turments,

És el rostre del revoltat;

L'altre, el vidre del satisfet,

tremola davant la llar de foc.

Jo us estimo misteriosos bessons,

sóc a tocar de cadascun de vosaltres;

m'endanyo i sóc lleuger.

Les matinaux