Anit vam anar a Xàbia per assisitir a l'actuació de Carles Dénia acompanyat de la Nova Rimaire, on cal comptar amb la magnífica col·laboració de la seva germana Eva.
Carles era ja ben conegut com a músic de jazz i cantant flamenc, però ara ha volgut fer un altre pas i s'ha abocat a un ambiciós projecte d'acostament al cant d'estil valencià.
L'actuació va ser molt bonica per la conjunció de la veu fosca i esqueixada d'ell amb l'harmònica i elegant d'ella, i pel delicat acompanyament músical. També pel lloc, l'emblemàtica plaça de l'església de Xàbia, plena de gom a gom.
Escoltant aquesta actualització respectuosa del cant tradicional valencià em va anar prenent una emotivitat que em feia sentir arrelat a la nostra terra i acotxat per la nostra mar. Allà arraïmats amb tanta gent que s'estima el nostre poble sentia l'enyor dels que no hi són amb nosaltres de la mateixa manera que m'imaginava el seu enyor per les nostres tonades.
Vaig pensar amb les meves filles, però sobretot amb la major, Laia, allà Londres, fent un treball gratificant per a ellà però sentint irremeiablement l'enquinçada de la distància, la nostàlgia del bressol.
He cercat al calaix immens d'internet algunes cançons d'aquest darrer disc de Carles Dénia però només he trobat aquesta malaguenya de Barxeta, i he volgut acompanyar-la amb aquesta altra cançó de batre xabiera, interpretada pel Botifarra.
Va per Laia:
1 comentari:
La veritat es que va ser una nit completa. Veure a Carles i la seva Nova Rimaire a la plaça de Xàbia, amb tanta gent va ser formidable. A Comboi apostarem per Carles i continuem. Si voleu saber el que está fent entreu a
www.comboirecords.com
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada