(Retrat: Paterne Berrichon)
En acabant les series de traduccions de René Char i Paul Éluard, em van venir ganes d'encetar una nova sèrie amb poemes de Paul Verlaine. M'hi atreia la seva condició, juntament amb el seu precursor Charles Baudelaire, de mestres majors de la lírica francesa del segle XIX i, per tant, una de les fonts essencials de la modernitat poètica, m'infonia respecte la dificultat per traslladar amb suficient ressemblança un ritme i una musicalitat que em semblen tan essencials en els seus poemes com irreductibles davant el transvassament al motlle d'una altra llengua.
A la fi em vaig decidir per fer un intent d'acostament a Chansons pour elle et autres poèmes érotiques, un deliciós poemari verlainià que vaig comprar fa uns anys en el meu viatge a la Provença. De seguida em van captivar el sis poemes que conformen la suite Les amies, integrats a dins el recull Parallèlement, i que havien estat editats de forma separada a l'edat de 23 anys, sota el pseudònim de Pablo-Maria de Herlanes i rebudes, aleshores, amb una una implacable censura que acaba amb una ordre judicial de destrucció total de l'edició pel seu erotisme sàfic. Una petia joia mestra que hom ha considerat - juntament amb Les femmes damnées de Baudelaire -com una de les obres essencial de la poesia lèsbica francesa.
A tall d'encetament, he volgut traduir el poema "Ballade Sapho" integrat així mateix dins Parallèlement - el vers més significatiu del qual, "Jo que de la gran Safo en sóc parell", m'ha semblat ben idoni per donar títol a tot aquest projecte de traducció. Crec que es tracta d'un poema que, a més de poder ser llegit com una reivindicació de la part femenina de la pròpia sexualitat, d'acord amb la bisexualitat amorosa que atravessa la turbulenta vida del poeta, vol plantejar, en un sentit més genèric i essencial, l'existència d'un amalgama del masculi i del femení a l'hora de configurar una sexualitat humana plena.
BALADA
SAFO
Ma dolça mà de mestressa i amant
Passa i riu per la teua carn en festa,
Riu-te i gaudeix amb el teu devessall.
Per servir-la ja ho saps bé que està feta,
I el teu bell cos cal que jo desvestesca
I el teu bell cos cal que jo desvestesca
Per
amarar-lo tot d’un art novell
Sempre a punt de carícia sempre en vetlla.
Jo que de la gran Safo en sóc parell.
Deixa
el meu cap enfonsant-se i errant
Venturer, un poc salvatge, a la cerca
D’ombra i d’olor i d’enciser treball
Vers les sabors de la ta llaor secreta.
Deixa anar l’ànima del teu poeta
Per tot arreu, camp o bosc, mont o avenc,
Com tu vols i si a mi també em delecta.
Jo que de la gran Safo en sóc parell.
Tot el teu cos
llavors jo prenc gormand,
la teva carn contra el meu cos d’atleta
que es capalça i s’estova en un instant,
feliç del triomf i de la desfeta
en aquest aürt del cor i de la pensa.
Amb l’eixorca abraçada que el cervell
Perfà a la fi la natura completa
Jo que de la gran Safo en sóc parell.
ENDREÇA
Princep o princesa, decent o obscena,
Tot el qui gruny tant s’hi val el raser,
Cofoi poeta o divi proxeneta,
Jo que de la gran Safo en sóc parell. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada