Elliott Erwitt, fill de jueus russos, va nàixer a Paris el 1928. La seva infantesa la va passar a Itàlia i França, com a conseqüència de la II guerra mundial i la persecució nazi dels jueus va emigrar al EE.UU,on va establir la seva residència definitiva,encara que no ha deixat de viatjar arreu del món al llarg de la seva vida de fotògraf, cercant sempre aquell '"instant descisiu" de què parlava Cartier-Bresson.
Va començar la seva tasca fotogràfica al Holywood dels anys quaranta, on va conèixer i establir amistat amb importants fotògrafs, entre ells Robert Capa, que el convidaria a ingressar, en 1954, a l'agència Magnum, de la després ha estat president. La seva obra creativa s'ha mogut principalment sobre l'eix de documentalisme i el fotoperiodisme, L'amplitud d'espectre dels seus interessos l'ha portat des del retrat de gran nombre de personatges i fets històrics (Che Guevara, Kennedy, Jrushchov, Marilyn Monroe...) fins al de multitud d'ésser anònims en escenes de la vida quotidiana. Considerat com un dels fotògrafs més importants del segle XX, Resulta difícil elegir entre la bona quantitat de fotos seves que han esdevingut veritables icones. Això però, no m'ha costat molt decantar-me per aquestes dues fotografies: la de la parella anònima ballant apassionadament en la cuina humil d'una casa de València i la del xiquet empinat en un tramvia barceloní; imatges aquestes que constitueixen, al meu parer, dues mostres impagables de la vida anònima i difícil de la postguerra civil al nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada