EL VI PERDUT
Al fons del mar, un dia, jo
(mes no sé dir sota quins cels),
com si al no-res en fes el do,
vaig llançar un raig de most excels...
Qui va voler per tu tal sort?
A l'endeví vaig obeir?
Potser al desfici del meu cor,
pensant en sang, en vessar el vi?
Després d'un fum de rosa tendra
el mar tan pur tornà a reprendre
la transparència de costum...
Perdut el vi, èbries les ones!...
Jo he vist saltar en l'aire que brum
tot de figures molt pregones...
Paul Valery
Traducció de Xavier Benguerel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada