dilluns, 31 de desembre del 2012
diumenge, 30 de desembre del 2012
El meu poble i jo
dissabte, 29 de desembre del 2012
De l'esclat poètic
A les àrees de què ens ocupem, la comprensió només es produeix en forma de llampecs. El text és el llarg tro que els segueix.
Walter Benjamin
divendres, 28 de desembre del 2012
Un país de llibre: lluny
dimecres, 26 de desembre del 2012
Je me souviens... (De l'oncle Jaume i les estrenes de Nadal)
De la il·lusió de l'oncle Jaume
esperant rere els vidres de la finestra,
amb les estrenes preparades,
quan anàvem a besar-li les mans
el segon dia de Nadal.
dimarts, 25 de desembre del 2012
Hissem les veles:
dilluns, 24 de desembre del 2012
Del record
(imatge: Balthus)
... el que es recorda, malgrat que no sigui cert, és, en canvi, la veritat.
Joan Margarit
diumenge, 23 de desembre del 2012
Moment dolç, a la Pallaresa
dissabte, 22 de desembre del 2012
Marina: La passió pel teatre
Aquest cap de setmana anirem a Barcelona i veurem actuar la meva filla Marina a El somriure del guanyador.
dijous, 20 de desembre del 2012
Àlbum, 130: Calma a les Rotes
dimecres, 19 de desembre del 2012
Codolades, 7: Volíem saber... Ara ja ho sabem!
De Carcaixent a Dénia, xim-pum, trailarà
de Carcaixent a Dénia, xim-pum, trailarà
hi havia un tren, ja fa temps
i per Gandia, lerè, lerè; lerè lerèè...
un dia ens el tancaren xim-pum, trailarà
un dia ens el tancaren xim-pum, trailarà
la gent de Franco lerè; la gent de Franco lerè
la gent de Franco lerè, lerè; lerè, lerèè..
ara es diuen els peperos, xim-pum, trailarà
ara es diuen els peperos, xim-pum, trialarà
el mateix tango, lerè; el mateix tango, lerè
el mateix tango, lerè, lerè; lereè, lereè
"viva el asfalto", leré, lerè.
Pensaments, 48: Del futur
diumenge, 16 de desembre del 2012
dissabte, 15 de desembre del 2012
Afinitats electives: John Gutmann o la frescor de l'estranyament
John Gutmann (1905-1998) va nàixer a Breslau (aleshores Alemanya). Va estudiar pintura a Berlín i es va integrar en el moviement expressionista, però el seu origen jueu el va empènyer a emigrar als EEUU, el 1933, fugint de l'Alemanya Nazi. S'enduu amb ell una càmera Rolleiflex que acabava de comprar i un contracte de treball, com a fotoperiodista, per a l'agència Press Photo.
En arribar al país americà el va fascinar la seva grandor i modernitat "un paisatge en el qual els edificis havien substituït les muntanyes, els automòbils havien substituït els arbres, i el neó i les mostres de pintura havien substituït les flors." El seu estil fotogràfic està determinat per una mirada estanyada, d'estranger, que persegueix l'espontaeïtat, la captació directa de la vida de carrer, amb el seu ritme animat i el seu caràcter multiracial, capturats des d'angles esbiaixats que mostraven les escenes quotidianes d'un punt de vista original.
.jpg)
Etiquetes de comentaris:
afinitats electives
Túmul de terrissa
divendres, 14 de desembre del 2012
Però el far d'Andreu, no s'apaga
(Foto: editorial Afers, treta de la xarxa)
Temps d'acarar-te
a l'òliba que et mira,
fer-te miratge
i ens has deixat les mans,
plenitud algebràica!
dijous, 13 de desembre del 2012
Pensaments, 47: De l'enyor
dimecres, 12 de desembre del 2012
Els valencians i TV3: Contra l'abús de poder
(Foto: bloc Trepig, de Pep Castelló)
El problema és que aquests que, quan parlen d'un dret bàsic i reconegut internacionalment com l'exercici de l'autoderminació plantejat des de l'expressió inequívocament democràtica del poble, hi oposen com una realitat "essencial" - és a dir, intocable, inamovible i no interpretable - la legalitat vigent, no dubten a utilitzar una altra vara de mesurar, radicalment diferent, quan es tracta d'exercir el poder: Com que m'han votat, estic legitimat per fer el que vulgui.
Es tracta d'un concepte tan reduccionista i empobrit de democràcia que no mereix aquest nom, perquè ignora, precisament, que tot govern elegit democràticament - d'una banda -s'ha de plegar i ha de garantir el drets humans proclamats universalment, és a dir, la llibertat dels pobles al seu destí, la llibertat d'expressió, el respecte, protecció i foment de les cultures minoritzades..., i d'altra banda, ha de respectar, ell el primer, la legalitat vigent i les diferents esferes de competència que s'hi comtemplen, així com atendre tota la diversitat de sensibilitats socials i polítiques i respectar les iniciatives que, nascudes del propi poble vagin en el sentit de l'eixamplament de la llibertats i del pluralisme ideològic i cultural, base indispensable - precisament -sobre la qual assentar una societat democràtica.
Tot això darrer, com ja estem habituats, ha estat radicalment conculcat al Pais Valencià amb l'abús de poder per part de la Generalitat del PP que va prohibir, perseguir i tancar els repetidor de TV3 i va dur al límit de l'asfixia econòmica Acció Cultural del País Valencià.
Tota aquesta repressió político-idoeològica era il·legal.
I ara què?
I el mal que ja està fet?
Àlbum, 129: Voyeur
dilluns, 10 de desembre del 2012
Normes que no canvien
diumenge, 9 de desembre del 2012
divendres, 7 de desembre del 2012
dijous, 6 de desembre del 2012
Pensaments, 46: Món de paraules
dimecres, 5 de desembre del 2012
Codolades, 6: La dèria de Madrid
Els del govern de Madrid
miren cap a Catalunya
per trencar l'autogovern
i no deixar-ne ni engruna...
... I a sa mare l'he vista
enmig la Vall dels Caiguts
demanant fervorosa
que isca el Vell del taüt...
Que isca el Vell del taüt
que isca el Vell del taüt
i a sa mare l'he vista
enmig la Vall dels Caiguts.
dimarts, 4 de desembre del 2012
Àlbum, 127: Caçadetalls
diumenge, 2 de desembre del 2012
dissabte, 1 de desembre del 2012
El triangle de la vergonya
(imatge: El punt/Avui)
Rajoy deixa sense la paga de l'IPC a més de vuit milions de pensionistes
(...)
Mariano Rajoy ha soterrat l'última de les seves promeses socials: el manteniment del poder adquisitiu dels 8,3 milions de pensionistes...
El Pais
La combinació no pot ser més explosiva, sembla que estem a mans de gent que reuneix la triple condició de mentiders, lladres i incompetents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)