Al seu temps la van batejar com la comtessa escàndol, seixanta anys després va ser reivindicada com "l'àvia del hippies" i, com ha passat amb mi, amb la seva vida i la seva obra tan singulars, Franziska von Reventlow ( 1871 - 1918) aconseguirà sempre fascinar i/o interessar a qui en faci coneixença. La fotografia que encapçala l'article m'ha semblat ben adequada per il·lustrar aquell interès i aquella fascinació.
Aquesta dona que hi veiem nua i sola en una platja de Samos (1904): hedonista, orgullosa de la força del cos, quasi desafiant, és aquella filla de la més alta aristocràcia prusiana, l'anhel de llibertat i independència de la qual la va dur a la rebel·lió juvenil escolar i familiar, i a la fugida del clos familiar per immergir-se en el món de la bohèmia muniquesa, fer estudis d'art, casar-se i descasar-se, ser mare soltera, mantenir un seguit de relacions amoroses amb homes i amb dones, malviure exercint els treballs més diversos, des del teatre i la traducció a la prostitució, viatjar..., i intentar una i altra vegada reeixir en el món de la pintura, mentre en realitat arribava a ser més reconeguda per la seva narrativa de tall autobiogràfic -vegeu, per exemple, el relat El llarg adéu d'Ellen Olestjerne (del qual hi ha traducció castellana a Ed. Periférica).
Dona tan heterodoxa com singular, irreductible, va refusar d'alinear-se amb els corrents majoritaris del feminisme de l'època, centrat en la reivindicació de drets per la igualtat entre homes i dones, per plantejar una mena de "feminisme de la diferència" avant la lettre, fonamentat en l'amor lliure i gratuït i l'abolició del matrimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada