de quan esmolàvem el vertigen,
relliscant de panxa o de cul
per l'esvaradora del riu.
dilluns, 29 d’abril del 2013
diumenge, 28 d’abril del 2013
dissabte, 27 d’abril del 2013
Afinitats electives: Michaela Knizova, delicada i inquietant
Quan -no fa massa temps- me la vaig trobar en la xarxa, l'obra de l'eslovaca Michaela Knizova em va recordar -per una o una altra raó- fotògrafes que ja he ressenyat aquí, com Marina Abramovic, Francesca Woodman, Ana Mendieta...
El seu treball creatiu, molt centrat en el propi cos, combina la fotografia amb el vídeo i la performance, desenvolupa un univers estètic influït pel surrealisme i el decadentisme, tocat de suggestió i fantasia, situat en l'aiguabarreig de la realitat i somni. tan obscur com sensual, delicat com inquietant...
Un dels treball que em van interessar especialment són aquestes dues fotografies que il·lustren el poema "Ariel", de Sylvia Plath -que reprodueixo també, en la versió de Montserrat Abelló:
.jpg)
divendres, 26 d’abril del 2013
País Valencià segle XXI: Un lloc per a la reflexió sobre el fet nacional, polític i social del poble valencià.
Aquest 25 d'abril comença a funcionar aquesta web que vol servir al debat i a la reflexió sobre la realitat nacional, polític i social del País Valencià. Continua d'aquesta manera la interessant proposta que va aconseguir reunir, ara fa uns anys, un important conjunt d'escrits sobre la la situació actual i el futur dels valencians, que foren recollits en quatre volums per les Publicacions de la Universitat de València.
Ara, des d'aquesta plataforma virtual s'obre la possibilitat de seguir aprofundint en el tema i ampliant l'horitzó des de la pluralitats dels participants amb la finalitat de contribuir a l'engegament de l'alternativa nacional, democràtica i progressista de què tant necessitats estem els valencians. Com diu l'editorial de presentació:
Una pàgina que és de tots, perquè no és de ningú. Darrere no hi ha
cap partit, institució o grup, sinó una extensa llista de col·laboradors
que supera ja, el primer dia, el centenar de noms. Però que no és una
llista tancada, sinó que està oberta a nous col·laboradors, tant als qui
no hem pogut contactar encara com als qui vulguen fer-nos arribar les
seues reflexions i propostes. En aquest sentit, la pàgina no té opinió
pròpia, sinó que expressa les opinions dels seus col·laboradors,
procedents de tot l’espectre del valencianisme. Òbviament, no hi haurà
censura, i tothom podrà expressar lliurement la seua opinió, que anirà
sempre signada. La pàgina guanyarà en interès i projecció si és capaç de
reflectir la pluralitat d’idees i posicions dins del valencianisme, i
si aquestes es poden expressar de la forma més correcta i civilitzada,
sense innecessaris i poc elegants atacs personals.
dimecres, 24 d’abril del 2013
dimarts, 23 d’abril del 2013
Ja tenim els llibres
.jpg)
Pilar m'ha regalat la delicada i acurada edició de les Poesies de Màrius Torres, a cura de Margarida Prats Ripoll i jo li he regalat En la orilla, el darrer llibre d'un dels seus novel·listes preferits, Rafael Chirbes, que segueix -d'aquesta manera- novel·lant magistralment els darrers temps d'espoli ecològic i econòmic que ha sofert el país, i la nostra comarca particularment. Un tema que va iniciar a Crematorio.
dilluns, 22 d’abril del 2013
La Trobada (feliç) pel valencià
Amb Pilar, al taller de Grafits que vam desenvolupar els departaments de valencià i d'educació plàstica de l'IES de Teulada.
La foto és de l'amic Pep Castelló i l'he agafada del seu bloc on comenta la Trobada de la Marina Alta, feta el passat dissabte a Pedreguer.
divendres, 19 d’abril del 2013
El "paretó" de Paterna
El proppassat 14 d'abril és va realitzar, al cementiri de Paterna un "homenatge a les persones afusellades per la dictadura franquista". Així, d'alguna manera, es restituïa la dignitat de les persones que van hi ser executades, assassinades. Una quantitat tan gran que fa que aquest "paretó" constitueixi el segon espai on més afusellaments es van realitzar en el temps del franquisme.
La notícia m'ha afectat especialment perquè m'ha fet recordar un relat que vaig sentir de petit, reiteradament, de la boca del meu pare: Després de la guerra li va tocar fer el servei militar a Paterna i, deia que, com que era - tot i que bàsicament autodidacta- una persona relativament instruïda, en un moment determinat li van oferir la possibilitat d'enrolar-se com a militar professional. Ell s'hi va negar perquè, explicava, la gent que volia fer carrera a l'exèrcit calia que participés en les execucions. M'agradaria poder expressar-li encara avui com n'estic d'orgullós i d'agraït al seu comportament tan digne com insubornable. dimecres, 17 d’abril del 2013
Bernat Capó, Medalla de Plata del Consell Valencià de Cultura.
Després de penjar aquest article, sortim cap a Benissa per assisitir a l'acte de lliurament de la Medalla de Plata del Consell Valencià de Cultura a l'escriptor, mestre i amic Bernat Capó. Avuí, com ja a passat altres vegades, l'escriptor degà de la Marina Alta rebrà l'estima i l'agraïment de tots els amants de la cultura de la comarca.
Si us abelleix podeu llegir el conte La Cantonada, que ja fa temps vaig escriure i publicar en un d'aquells actes d'homenatge.
dimarts, 16 d’abril del 2013
Estellés en solfa
Un disc on la interpretació de Salvador Bolufer i l’aposta musical d’Enric Murillo s’uneixen per a retre homenatge a la memòria de Vicent Andrés Estellés
dilluns, 15 d’abril del 2013
Afinitats electives: Lucien Clergue,un poeta amb una càmera
Lucien Clergue (Arles, 1934) s'inicia en la pràctica de la fotografia cap als catorze anyus, després d'haver d'abandonar els estudis de violí que els pares no podien costejar-li.
El seu primer gran tema van ser les curses de braus de la seva ciutat natal, aprofita l'oportunitat de mostrar-les a Picasso i aquest en resta enlluernat, hi comença una estreta relació artística i també d'amistat, és l'exemple més primerenc, d'unes relacions artístiques amb altres creadors - com Paul Éluard, Jean Cocteau, Michel Tournier, Roland Barthes..._ que esdevenen per a clergue especialment estimulants, creativament simbiòtiques. Com també ho es el seu lligam essencial amb la natura de la seva Provença o amb els gitanos i la seva cultura.
El resultat és una obra ampla, innovadora, que va dels primers retrats i l'interès pel món de la tauromàquia, passant per la sèrie Saltimbanquis, on ens mostra un seguit d'acròbats, volantiners, arlequins entre l'escenari dantesc de les ruïnes deixades per la segona guerra mundial o els Nus a la mar, que suposen una renovació de la fotografia eròtica - com podem veure també a la sèrie de nus femenins acaronats pel reixat de llum i ombra d'unes persianes-, les fotografies que il·lustren el poemari Cossos memorables, de Paul Éluard, o el reportatge sobre els gitanos de la Camarga.
De tot això m'interessa especialment la seva intencionalitat artística i sempre renovadora, el tractament tan sensual del nu i la seva identificació amb la natura, dues qüestions (creativitat i sensualitat) que potser van tenir un paper important en la definició que, de Lucien Clergue, en va fer Jean Cocteau: "un poeta amb una càmera".
Hi ha tres temes que són del meu interés: la mort, la vida i la terra de ningú que hi ha entremig
diumenge, 14 d’abril del 2013
La proclamació de la República a Gata
Al blog del cronista de Gata, el meu poble, he vist aquesta foto que m'ha emocionat. Un document històric excepcional. Miguel Vives l'acompanya de la següent explicació:
A la fotografia, propietat de Vicente Signes Monfort, teniu el moment històric d’aquell 14 d’abril de 1931. Tots els veïns s’arremolinaven baix del Consistori gater, mentre ja onejava la bandera tricolor republicana.
dissabte, 13 d’abril del 2013
divendres, 12 d’abril del 2013
dijous, 11 d’abril del 2013
dimecres, 10 d’abril del 2013
dilluns, 8 d’abril del 2013
dissabte, 6 d’abril del 2013
divendres, 5 d’abril del 2013
dijous, 4 d’abril del 2013
dimarts, 2 d’abril del 2013
dilluns, 1 d’abril del 2013
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)