El proppassat 14 d'abril és va realitzar, al cementiri de Paterna un "homenatge a les persones afusellades per la dictadura franquista". Així, d'alguna manera, es restituïa la dignitat de les persones que van hi ser executades, assassinades. Una quantitat tan gran que fa que aquest "paretó" constitueixi el segon espai on més afusellaments es van realitzar en el temps del franquisme.
La notícia m'ha afectat especialment perquè m'ha fet recordar un relat que vaig sentir de petit, reiteradament, de la boca del meu pare: Després de la guerra li va tocar fer el servei militar a Paterna i, deia que, com que era - tot i que bàsicament autodidacta- una persona relativament instruïda, en un moment determinat li van oferir la possibilitat d'enrolar-se com a militar professional. Ell s'hi va negar perquè, explicava, la gent que volia fer carrera a l'exèrcit calia que participés en les execucions. M'agradaria poder expressar-li encara avui com n'estic d'orgullós i d'agraït al seu comportament tan digne com insubornable. 
2 comentaris:
Un home íntegre, ton pare.
Gràcies Veí.
Publica un comentari a l'entrada